Probablement Jesús Moncada era un escriptor tan important per la literatura catalana com desconegut pel gran públic. Quan va morir, l’any 2005, obres seves com Camà de sirga, El cafè de la Granota o Històries de la mà esquerra van tornar a estar en primera lÃnia de debat i els seus l[...]
Archive for the ‘Escena’ Category
Una fraternal relació d’odi i violència
La cosa va de germans al Versus Teatre. Germans que de petits feien l’impossible per fer-se mal i que de grans han convertit la baralla en l’eix de la seva relació. L’escenari del teatre es converteix en una casa reduïda, més aviat rural, d’un poble petit, asfixiant[...]
‘Agost’ és sobretot Anna Lizaran
El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) torna a acollir una de les seves obres més reeixides: Agost, de Tracy Letts, amb direcció de Sergi Belbel, que en la seva primera etapa a la Sala Gran va aconseguir la xifra de 40.000 espectadors en cinquanta funcions (la desena obra més vista en tota [...]
Nadie llora a los ‘malvados’ en el Apollo Victoria de Londres
De entre los muchos atractivos que tiene Londres, uno es, sin duda, su cartelera teatral. Precisamente por esa razón, me propongo hablar de su fantástico West End, donde los mejores musicales nunca abandonan y en donde, desde septiembre de 2006, se representa el nombrado ‘Mejor Musical de[...]
Humor o depressió al teatre Arteria Paral·lel
A Loles León i Bibiana Fernández els hi agrada actuar a Barcelona. Això sembla, almenys, després de veure-les a l’obra que representen al teatre Arteria Paral·lel, La gran depresión. Es tracta d’una comèdia d’argument senzill i plena de gags per mirar de fer riure el mà xim a un[...]
Monumental i històric ‘Rei i senyor’ al TNC
Feia gairebé cent anys que no es representava Rei i senyor al teatre, des de què el 1918 es va estrenar al Romea. Prà cticament un segle d’oblit per una obra de Josep Pous i Pagès que ha viscut a l’ombra de la seva gran novel·la, La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912). [...][...]
El Teatre Principal, un oblit injust i llarg
Júlia Costa. Barcelona Cada vegada que passo per davant del Teatre Principal m’agafa una mena de pena barcelonina profunda. Mentre el Liceu, després del seu incendi, va merèixer llà grimes famoses i diners, el Principal s’ha anat decandint, amb alguna obertura intermitent i pet[...]
La democrà cia de ‘Coriolà ’ segons Àlex Rigola
Shakespeare torna a estar de moda als teatres de Barcelona. Tres són les obres del dramaturg brità nic que conviuen en l’escena catalana: El mercader de Venècia al Teatre Nacional de Catalunya, Els dolents a la Sala Muntaner (inspirat en els vilans de les seves obres) i Coriolà al Teatre[...]
La intermitent i gairebé impossible història d’amor de David i Sara
Una constatació: la sala petita del Teatre Gaudà Barcelona és realment molt petita: pocs metres quadrats d’escenari i poques butaques molt a prop dels actors. Un espai reduït per estimular la imaginació dels directors i, sobretot, dels espectadors (les possibilitats escenogrà fiques sÃ[...]
El difÃcil equilibri de la sonda ‘Voyager’
AixÃ, d’entrada, una obra de teatre que se centra en un grup d’investigadors americans que han de trobar la manera de reunir el més representatiu de la humanitat per enviar-lo a l’espai atrau. I si, a sobre, sabem que està basat en fets i personatges reals i que un d̵[...]