Una història d’amistat i respecte a la diversitat

'En Pere i el bosc' és un àlbum il·lustrat per Júlia Sardà i escrit per Jaume Cabré amb desplegables per als menuts de casa

 

Enric Rodon. Barcelona / @enricrodon

En l’imaginari col∙lectiu, una de les escenes familiars més recurrents és la de l’avi de cabells blancs explicant un conte als petits de casa, mentre aquests escolten les seves paraules atentament, ajaguts a la seva falda. Imagineu ara que aquesta escena és real, que el passat Nadal ha passat en la sala d’estar d’un domicili a Terrassa i que aquest avi de cabells blancs és Jaume Cabré, un dels millors novel∙listes en llengua catalana de tots els temps.

En Pere i el bosc (Estrella Polar) és exactament això: un conte per als més petits de casa Cabré, un bonic exercici editorial d’amor cap als seus nens, com ja ho van ser les novel∙les infantils dedicades als seus fills. I, en un acte de generositat, l’escriptor l’ha fet extensiu a tots aquells que vulguin compartir la seva joia amb ell. Tot això, il∙lustrat i dissenyat per la sensibilitat i el bon gust de Júlia Sardà. De fet, hem de ser justos: el que té més pes en aquest àlbum és la il∙lustració, malgrat que Cabré posi el text (i la signatura, tot sigui dit). Sardà, amb una paleta de colors apagats i cendrosos i un bon domini de les textures, fa brillar aquesta història d’amistat i respecte cap a la diversitat, on l’excusa és la recerca d’un camió de bombers vermell extraviat enmig del bosc.

Destaquen, a més, els desplegables i els retalls, que li donen intel∙ligència i continuïtat a la història, a la vegada que li resten la linealitat típica a l’estructura clàssica del conte infantil. Gràcies a això, el lector adult podrà gaudir dels petits detalls i de les sorpreses que li ofereix la història cada cop que giri pàgina i es vagi endinsant dins del bosc. Una advertència al lector, però: si adquireix aquest àlbum, no esperi el Cabré al que hom està acostumat. Això no és Senyoria, ni Les veus del Pamano ni Jo confesso. Ni de bon tros. Això ja arribarà (més tard que d’hora, pel que sembla). Aquest és un llibre que fa tarda d’hivern, manta de llana de quadres i llar de foc després del dinar de diumenge en família. És una excusa per estar amb els petits de la casa i introduir­los en el plaer de la lectura, malgrat que també estigui destinat al gaudi visual i sensitiu (perquè l’edició és acurada i plaent també al tacte) dels adults.

Qui sap si Cabré, conegut per passar­se hores i hores creant històries tancat al seu despatx, va decidir treure’s l’espineta de publicar alguna cosa amb aquest àlbum. I, ja de pas, anar fent bullir l’olla de l’especulació al voltant de la seva propera novel·la, després de l’èxit del Jo confesso. De moment, tot el que sabem és que els més petits gaudiran de la senzilla melodia d’aquesta bonica història il∙lustrada, mentre els més grans restem expectants a les històries simfòniques i polifòniques del segell Cabré. Estarem atents.

Categories
Infantil / JuvenilLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Fruita entre la mala herba

    A ‘Naranjas amargas’, de Claire Fuller, una jove que arriba a una mansió s’interessa per la vida de la parella veïna, plena de fantasmes...
  • Persecució i baixada als inferns

    'Ànima', de Wajdi Mouawad, és una obra mestra, una novel·la magnètica, sanguinària i crua que interpel·la el nostre ésser més pur...
  • Enganyar-se a un mateix

    A ‘Encara som nosaltres’, de Sandra Comas, dos amics es retroben després d'un temps amb les seves frustracions i els seus fantasmes...
  • Tenim tot el temps

    Amb ‘San, el libro de los milagros’, Manuel Astur retrata un món rural on la màgia conviu amb la tradició i amb les històries tràgiques...