Olga Xirinacs, literatura i oblit

Un llibre reivindica l'obra de l'autora tarragonina, qui mereix des de fa temps més reconeixement a la seva trajectòria

xirinacsJúlia Costa. Barcelona / @liujatasco

La literatura d’Olga Xirinacs és un interessant volum coordinat per Magí Sunyer i està dedicat a analitzar l’obra d’Olga Xirinacs, una escriptora que des dels anys seixanta fins ara ha publicat tota una obra literària ambiciosa, extensa i diversa. Xirinacs ha guanyat tots els premis literaris importants de la nostra literatura, inclòs el de la Crítica Serra d’Or. Aquest llibre completa l’acte institucional que es va fer al Palau de la Diputació de Tarragona el 5 de maig de 2014.

El llibre s’inicia amb la presentació de l’acte a càrrec del president de la Diputació tarragonina, Josep Poblet i Tous i amb la transcripció del parlament fet pel rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau. Magí Sunyer signa el primer article, Per fer comprendre, per fer engrescar, que introdueix la resta del volum format per apartats específics sobre els diferents gèneres literaris conreats per l’escriptora. Pere Ballart ens acosta a l’obra poètica i Eugeni Perea Simón al pes dels paisatges en el corpus de l’escriptora. Llorenç Soldevila i Balart ens evoca el paper del viatge real i imaginat en els textos d’Olga Xirinacs. Anna Esteve aprofundeix en els seus dietaris i M. Carme Bernal i Creus en la seva literatura dedicada als joves.

Xavier Allué escriu un assaig sobre Al meu cap una llosa i la relació de la figura i l’obra de Virgina Woolf amb la de Xirinacs. Joan Maria Pujals escriu un article el nom del qual ja és prou evident del seu contingut, Olga Xirinacs, una obra de combat. Margarida Aritzeta aprofundeix en el terror literari i els relats gòtics de l’escriptora. El llibre no és molt extens, inclou algunes referències bibliogràfiques i resulta imprescindible per als qui ja coneixem i admiren una literatura de referència però també necessari per a molts lectors que no la coneixen o que n’ignoren alguns aspectes. La seva poesia magnífica és encara una gran desconeguda per a molta gent.

Malgrat el gruix de la seva biografia literària, per motius complexos i lligats a modes, tendències i oblits, interessats o relacionats amb certa ignorància inexplicable, la figura d’Olga Xirinacs ha quedat en els darrers anys una mica al marge del món intel·lectual oficial el qual de vegades sembla funcionar com la borsa. El fet d’etiquetar-la com a escriptora tarragonina, cosa explicable car viu a la ciutat de Tarragona, la seva obra hi fa referència sovint i a les comarques tarragonines és on ha rebut més reconeixement, l’ha perjudicat en certa manera amb un cert tuf de localisme molt injust.

També en aquests darrers anys han desaparegut intel·lectuals que havien apostat de forma convençuda per ella, quan era més jove. Tot plegat és una llàstima. Olga Xirinacs complirà vuitanta anys l’any 2016, segurament se li farà algun homenatge però caldria alguna cosa més. Per exemple, com és possible que no tingui encara un premi com el d’Honor de les Lletres Catalanes?

Un premi, tot s’ha de dir, que fins ara s’ha atorgat a quaranta-tres homes i tres dones, un greuge comparatiu que fa pensar força en com és en el fons un país que volem creure modern i avançat. Montserrat Abelló el va rebre amb noranta anys, Joana Raspall no el va rebre mai però va haver d’arribar a centenària per tal que els reconeixements que se li feien fossin importants i tinguessin ressò. Potser és que ja es compta amb una més gran longevitat femenina, qui sap.

En tot cas no és Olga Xirinacs qui necessita premis. Més aviat a l’inrevés, són les persones qui dignifiquen els premis quan la seva concessió és justa i merescuda. Olga Xirinacs és l’escriptora en actiu més important del present, tant pel que fa a la seva llarga trajectòria com a la qualitat global d’una obra literària amb un pes específic indiscutible. I quan dic ‘escriptora’ incloc també els homes, ep. En tot cas cal acostar-nos de nou a la seva narrativa, els seus dietaris, els seus poemes i reivindicar-ne la promoció i la difusió a tots nivells. Xirinacs ha demanat sovint una política cultural de traduccions generosa i constant. És a més una molt bona persona, disposada a presentar un llibre quan cal a un escriptor novell que li demani, toca el piano i la música és molt present en la seva obra literària, fa una pintura tendra i intimista i collages innovadors i manté un blog en actiu on interacciona amb els seus seguidors i seguidores.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES