Proves i incerteses

'El libro de las pruebas' és una bona manera d'entrar en la literatura de John Banville
Fotografia de Douglas Banville

el libro de las pruebasJúlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El 2014 Alfaguara va reeditar El libro de las pruebas, de John Banville. Hi ha una edició d’Anagrama anterior, de l’any 2000 i fins i tot una altra en català, amb una molt bona traducció de Dolors Udina, de 1992, amb el títol, més fidel a l’original d’El llibre de l’evidència. El prestigi d’aquest autor no para de créixer, encara més des que va iniciar un nou camí en el gènere de la novel·la negra, amb el pseudònim de Benjamin Black.

El libro de las pruebas es considera, en general, una bona introducció a aquest autor avui imprescindible, d’aquests que fa que lamentis no ser capaç de llegir en la seva llengua original. Les seves novel·les negres són una altra cosa, encara que mantenen un nivell molt alt fins i tot al marge de la trama, situada en general a la Irlanda dels cinquanta, amb aquest pes del catolicisme conservador i hipòcrita, tan semblant al que patim al nostre país.

A El libro de las pruebas Banville ens enfronta amb un d’aquests estranys personatges seus, odiosos i atractius, un home gairebé amoral capaç de cometre un crim sense cap motiu, com el protagonista de L’étranger de Camus, amb el qual té certs punts en comú tot i que també enormes diferències. La prosa de Banville pot resultar en ocasions lenta i fins i tot irritant però al mateix temps ens atrau perquè percebem en ella aquesta elaboració artesanal conreada pels bons professionals de la literatura.

Més enllà de gustos personals, l’obra de l’escriptor mereix una atenció especial ja que ens enfrontem a una literatura molt del nostre temps, personal i amb aquest segell que marca un estil propi aconseguit amb treball i constància. Escriure sobre aquest autor no és senzill perquè ja s’ha dit molt sobre ell, ha rebut molts premis, entre els quals el Príncep d’Astúries i la seva fama no fa res més que créixer. Encara que El libro de las pruebas es va publicar l’any 1989, ens acosta ja al nostre present, a aquest segle XXI sense seguretats ni dogmes a través d’un personatge que malgrat la seva falta d’empatia sembla en ocasions humanitzar-se de forma transitòria.

No és un llibre fàcil i potser en un món accelerat aquesta prolixitat de la seva prosa pugui presentar cert grau de dificultat en una època que ha fomentat la lectura-consum. No obstant això, l’esforç val la pena i ens reconcilia amb la literatura de pes, sense concessions excessives al mercat cultural.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Vicenç Pages Jorda Exorcismes

    Els relats de Pagès Jordà

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Ignorant com sóc, pensava que aquest llibre nou llibre de Vicenç Pagès Jordà era l’estrena com a autor de relats...
  • Andre Malraux La reina de saba

    L’arriscat viatge de Malraux

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco André Malraux (París, 1901-Créteil, 1976) va ser un personatge inclassificable i polifacètic, capaç de mitificar-se i reinventar-se a ell mateix....
  • junichiro tanizaki la clau

    El plaer de la degradació

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Succeeix en moltes parelles que a mesura que passen els anys de relació, la rutina acaba afectant la passió, la...
  • En aquell cel brillen estels desconegut stalker red

    Patiments del tercer món

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Al llarg de la història de la literatura hi ha hagut escriptors de renom que han fet servir un pseudònim...