Què s’amaga al darrere de l’escriptor Hugo Mendoza?

'L'última confidència de l'escriptor Hugo Mendoza' és el debut literari de Joaquín Camps

confidenciaLaura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA

L’última confidència de l’escriptor Hugo Mendoza (Planeta en castellà i Columna en català amb traducció de Núria Parés) és el debut de l’escriptor Joaquín Camps. Es tracta d’un thriller que traspassa les fronteres del gènere per ser més que una novel·la d’intriga trepidant en què no falten les històries d’amor i desamor, les traïcions, els secrets, els enganys, els jocs d’aparences i els desitjos de poder i submissió. Alhora, s’hi veuen temes lligats a l’actualitat com les màfies o la pedofília. El llibre compta a més amb un atractiu afegit, ja que obre la porta als ressorts del món editorial i tot allò que envolta els llibres i l’escriptura, la guinda per al lector empedreït.

Víctor és un professor de literatura de la Universitat de València que porta una vida fora del comú, amb un deute de joc i una acusació de violació amenaçant constantment la seva paupèrrima estabilitat. Expert en l’obra d’Hugo Mendoza, es veurà embolicat en una inquietant investigació que el portarà a aprofundir més encara en la vida i obra del seu autor favorit. I és que Mendoza, escriptor de renom, va morir en el mar fa una dècada, però la seva vídua continua rebent un manuscrit per publicar cada 3 desembre.

Els personatges són un dels punts forts de la novel·la. Víctor és el personatge central, però al voltant d’ell Camps teixeix tota una xarxa de secundaris encara que no queden tan en segon pla, com la vídua d’Hugo Mendoza, la germana d’aquesta, l’editora Pilar Boluda, i fins i tot el propi autor, qui planeja per cada pàgina i de qui al lector li van arribant pessics del seu perfil. Són personatges fora del comú, carismàtics i, sobretot, amb clars i ombres, imperfectes, humans. Per exemple, Víctor és un seductor, però capaç d’enamorar-se de veritat; o Ana Cifuentes, aparentment fràgil i manipulable és, al mateix temps, tenaç i decidida. És cert que en algun cas són personatges excessius, com Paloma, que constantment recorre a la vulgaritat i a la grolleria com un escut protector per amagar el seu cor, però de forma tan exagerada que deixa de ser real.

Joaquín Camps ofereix, en les 800 pàgines que componen la novel·la, una història complexa amb diferents incògnites i carreteres secundàries, una obra sòlida i quallada, amb sorpreses que arriben al lector amb la guàrdia baixa i l’obliguen en ocasions a parar i haver de recompondre el quadre. El ritme és elevat i el relat és bastant visual, però en ocasions la prosa està excessivament carregada de recursos i jocs literaris que acaben empatxant una mica. Amb tot, Camps no deixa d’alimentar l’interès del lector amb una història rodona i sense fissures. Una novel·la que t’atrapa en els misteris que s’amaguen darrere de la figura de l’escriptor Hugo Mendoza.

Categories
LLIBRESNovel·la negraThriller
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...