Dos germans i una guerra

Amb ‘La fragilitat del neón’, el madrileny Juan Laborda s’endinsa en la guerra d’Algèria
La Guerra d’Algèria va tenir lloc entre 1954 i 1962

fragilidaddelneon

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Hi ha gairebé tot un gènere literari al voltant de la nostra guerra civil i fins i tot dels primers anys de la postguerra. Més difícil és trobar narrativa al voltant de personatges que d’alguna manera han intentat sobreviure després de la derrota i fins i tot després d’una altra derrota encara més lamentable: el desengany que va suposar comprovar que el final de la guerra mundial i la derrota del nazisme no van representar per a Espanya el retorn a la legalitat republicana sinó l’enquistament d’una dictadura cruel, anacrònica i pintoresca a causa de la geopolítica i dels interessos dels nous poders europeus.

La fragilidad del neón (Alrevés) és una novel·la de desencís, el de dos germans que no poden desfer-se del passat, cada un a la seva manera, un adaptant-se a la realitat de forma resignada i l’altre intentat encara, canviar-la. La novel·la ens transporta a una època poc explorada en la nostra narrativa, la de la França de De Gaulle, amb el rerefons de la guerra d’Algèria. Un dels germans, el gran, intenta portar una vida grisa i tranquil·la, allunyada de l’espiral de violència en què es va veure embolicat i en la qual molts dels seus ideals es van fer miques davant la realitat de la condició humana. L’altre germà, que no va viure a fons aquella guerra, viurà aquesta realitat cruel buscant la justícia en la guerra colonial i això li costarà molt car.

La guerra d’Algèria, les crueltats que es van generar, la violència institucional de l’estat francès, és un tema incòmode encara al país veí, el mateix que el col·laboracionisme amb els nazis. Enlloc no hi ha innocència, els ideals es corrompen i res és com s’esperava. L’autor barreja en la novel·la personatges ficticis i reals, com el sinistre Papon o l’actriu Linda Darnell, reivindicant una estrella avui una mica oblidada que va tenir els seus moments de glòria i que l’autor situa, ja al principi d’una certa decadència prematura, en aquell París ja mític, amb una acompanyant que donarà lloc a una història d’amor una mica forçada, però apassionada i romàntica i que resulta també un contrapès davant d’una realitat decebedora.

Juan Laborda (Madrid, 1978) és un excel·lent historiador i de vegades cau en un cert perill habitual en els historiadors joves quan es dediquen a la ficció: donar massa explicacions i referències sobre llocs, fets o personatges. Cal comptar una mica més amb la complicitat dels lectors i en la seva capacitat de buscar informació ja que aquestes explicacions a vegades treuen intensitat a la història central, la qual, però, té l’emoció suficient com per fer-nos partícip d’aquesta història de perdedors en la qual malgrat tot sempre ressorgeix una certa esperança en un futur possible, millor, més lliure i just.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Andre Malraux La reina de saba

    L’arriscat viatge de Malraux

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco André Malraux (París, 1901-Créteil, 1976) va ser un personatge inclassificable i polifacètic, capaç de mitificar-se i reinventar-se a ell mateix....
  • junichiro tanizaki la clau

    El plaer de la degradació

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Succeeix en moltes parelles que a mesura que passen els anys de relació, la rutina acaba afectant la passió, la...
  • En aquell cel brillen estels desconegut stalker red

    Patiments del tercer món

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Al llarg de la història de la literatura hi ha hagut escriptors de renom que han fet servir un pseudònim...
  • tu no ets una mare com les altres

    Viure al màxim mentre es pugui

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tu no ets una mare com les altres, d’Angelika Schrobsdorff,es va publicar el 1992, en la seva versió original. Encara...