Un amor entre Barcelona i París

A 'Algú com tu', Xavier Bosch descriu una breu però intensa història d’amor entre una dona casada de Barcelona i un galerista d’art de París
Xavier Bosch Algu com tu

 

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Amb Algú com tu (Planeta en català i castellà), novel·la guanyadora del Premi Ramon Llull 2015, Xavier Bosch deixa de banda Dani Santana, protagonista de les seves darreres obres, i descriu una breu però intensa història d’amor entre una dona casada de Barcelona i un galerista d’art de París. La novel·la és la crònica de la recerca i reconstrucció de l’idil·li de cinc dies entre la  Paulina Homs i el Jean-Pierre Zanardi, a través dels records, les cartes, la relació de fets inconnexos i el testimoni de les persones que van compartir l’enamorament clandestí d’aquesta parella. La Gina, filla de la Paulina, descobrirà  molts anys després de la mort de la seva mare el gran amor que la va marcar per sempre. La Gina, quan arriba més o menys a l’edat que tenia la seva mare quan va morir, sent la necessitat de recordar-la i conèixer-la més.

La novel·la comença i transcorre en bona part a Barcelona però la ciutat protagonista, pràcticament un personatge més, és París. La capital francesa, ben coneguda i estimada per l’autor, protagonitza bona part de l’acció d’Algú com tu donant a conèixer al lector els carrers menys turístics, els de les galeries d’art i les llibreries. Aquestes últimes, precisament, són l’altre personatge “no humà” de la novel·la, tant pel paper que juguen narrativament, com per l’elogi, gairebé un homenatge, que en fa Bosch. La novel·la arrenca en una biblioteca d’escola per traslladar-nos més endavant a altres temples literaris com la llibreria Foyles de Londres o la llibreria Shakespeare & Co de París i l’entranyable llibreria 22 de Girona. “Si mai em perdo, busca’m en una llibreria”, diu en Jean-Pierre, que és un home que sedueix la Paulina amb la paraula.

Algun lector o lectora pot acostar-se a la novel·la amb prevenció: un autor que ha escrit tres llibres sobre corrupció, mitjans de comunicació, intriga i misteri, sabrà trobar el registre per explicar una història on els sentiments són més importants que l’acció? Doncs sí, Xavier Bosch aconsegueix explicar la relació entre la Gina i en Jean Paul de manera natural, sense caure en l’abisme del melodrama però també sense distanciar-se’n massa per no semblar cínic. L’altre gran mèrit de Bosch és que, després de tractar amb Dani Santana, ara es posa en la pell de dos personatges femenins, la Paulina i la Gina. Demostra, doncs, que les etiquetes només són això, etiquetes i deixa palès que el canvi de registre li ha sortit rodó. 

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESRomàntica
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...