Una nissaga americana a través de 90 dinars de nadal

'El llarg dinar de Nadal' proposa un àpat pel qual desfilen vàries generacions d’una família benestant

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Encara hi ha temps, gràcies al fet d’haver-se prorrogat una setmana més, de veure al Círcol Maldà aquest muntatge teatral excel·lent, aparentment senzill, molt ben interpretat i ple de poesia. Moltes obres de teatre i de narrativa han incidit en el món de les relacions familiars. De totes aquestes, un bon nombre ha situat l’acció en un dinar o sopar de celebració i unes quantes d’aquestes celebracions s’han centrat en el dinar o el sopar nadalencs.

El llarg dinar de Nadal se situa en un sol llarg àpat i per davant d’aquesta taula ben parada desfilen durant noranta anys els personatges d’una família benestant. El primer dels dinars coincideix gairebé amb l’estrena de l’habitatge i el darrer, amb la desaparició definitiva d’aquest nucli familiar després del pas de les generacions. De tota manera, en un altre lloc, algú continuarà vivint i estrenarà una nova casa i tindrà fills petits. La vida es mou en una mena de cercle constant del qual entrem i sortim, com els personatges de l’obra, per una porta indefugible.

La família Bayard s’estima i discuteix, hi ha problemes generacionals, passen les guerres i uns substitueixen als altres. Al capdavall si l’obra ens toca la fibra sensible és perquè parla dels humans en general i perquè la família protagonista, tot i les seves característiques i situació social, no és tan diferent de tantes altres famílies de tota mena i de tants indrets. El llarg dinar de Nadal compta amb un text de Thorton Wilder (1897-1975), dramaturg i novel·lista americà que va guanyar diferents premis, entre els quals tres Pulitzer però que a casa nostra potser no és tan conegut com caldria.

De tota manera un bon text teatral precisa d’uns bons actors que en treguin un rendiment adient, així com d’una direcció intel·ligent i una escenografia que en potenciï els valors. Tot això s’ha reunit en aquesta ocasió en un espectacle de petit format, d’aquests que tantes alegries ens donen als espectadors, allunyats dels muntatges més ambiciosos. La durada de l’obra és breu, una hora durant la qual s’escolen tants anys, tantes coses. La vida passa molt de pressa i s’explica encara de forma més ràpida.

L’èxit del muntatge ha fet que els mitjans de comunicació hi paressin atenció i que crítiques importants el remarquessin. El petit espai de la sala del Círcol Maldà, un lloc emblemàtic que caldria preservar amb cura, té poc aforament però això contribueix a sentir els actors molt a prop i poder-ne copsar tots els matisos interpretatius.

L’obra de Wilder ens evoca texts de Txékhov o aquella petita joia de Joyce, Els morts. I fins i tot ens recorda les famílies més mediterrànies d’Eduardo de Filippo. La vida i la mort es poden descriure amb petites pinzellades, els drames familiars dels Bayard no són excessius però per damunt d’ells hi plana una mena d’angoixa existencial, de sentit de l’avorriment vital que s’experimenta en un mitjà provincià, en procés creixent d’industrialització, al qual, però, arriben les grans tragèdies, com ara la guerra. Sembla un món petit, tancat, però els móns petits acullen la grandesa existencial amb una poesia especial, la poesia de la mediocritat en la qual ens movem la majoria de la gent.

Al Círcol Maldà, davant d’aquest àpat familiar, resulta impossible no evocar la història de l’edifici i de les persones que de forma efímera hi van viure. Tot plegat contribueix a una mena d’atmosfera especial la qual, ajudada per un petit grup d’actors en estat de gràcia que van fent diferents papers, l’experiència dels espectadors passius d’aquest llarg dinar familiar esdevingui inoblidable. Caldrà seguir de prop aquest grup i estar atent a les seves propostes. Confesso que vaig anar a veure l’espectacle per casualitat, després d’haver escoltat per la ràdio una entrevista a la gent de la companyia i haver-ne llegit alguna crítica, molt positiva, a la xarxa. Les entrades es poden reservar per la xarxa a un preu més econòmic, no cal pagar-les d’avançada i te les guarden fins cinc minuts abans de començar. No us perdeu aquesta horeta de bon teatre, del de sempre, però amb vocació de modernitat i d’innovació.

 

_________

El llarg dinar de Nadal / Círcol Maldà (C/ del Pi, 5) / Text de Thorton Wilder / Direcció d’Alberto Díaz / Companyia La Ruta 40 / 60 minuts / Fins al 22 de febrer / www.circolmalda.cat

Categories
ESCENA
Un comentari
  • Ignasi Guasch
    6 febrer 2015 at 13:08
    Deixa una resposta

    Moltíssimes gràcies per la ressenya i per la crítica. Estem molt contents de la resposta tan efusivament positiva que ha rebut la nostra proposta. Seguirem picant pedra.

    Salut i teatre,

    Ignasi Guasch
    @IgnasiGuasch

  • Deixa una resposta


    ALTRES ARTICLES