Les tribulacions de Werther en versió òpera a Bilbao

Basada en la novel·la de Goethe, aquesta és una de les òperes més apreciades del repertori francès

 

Pol Avinyó. Bilbao / @polavinyo

En plena efervescència romàntica el compositor francès Jules Massenet, va triar la novel·la Les tribulacions del jove Werther de Goethe, que narra amb pinzellades autobiogràfiques l’enamorament del jove Werther per Charlotte i com aquesta es veu obligada a casar-se amb Albert, el promès que el seu pare li ha buscat. Werther s’ha convertit des de la seva estrena en una de les òperes més apreciades del repertori francès amb la que tots els grans tenors en algun moment s’han hagut d’enfrontar: Di Stefano, Gedda, Kraus o Carreras per citar els que més ens han emocionat.

Les funcions que tenen lloc a Bilbao són d’un nivell altíssim amb dos referents d’aquesta òpera: el tenor italo-francès Roberto Alagna, que en els últims quinze anys s’ha convertit en la referència del rol, i el venerable director Michel Plasson, tota una llegenda de la direcció. El primer fa una creació d’antologia; la veu està en el seu millor moment i el rol li va com anell al dit. En la famosa ària Porquoi me reveiller es va endur una ovació de diversos minuts precedida d’una gran tasca en el turmentat personatge. La seva estimada Charlotte la va interpretar la mezzo Elena Zhidkova, que no es va trobar còmoda fins al tercer acte. Desprès de l’ària de la carta, va despendre una passió freda molt encertada.

El rol d’Albert el va cantar el baríton Manuel Lanza, amb unes intervencions molt ben resoltes. La germana de Charlotte, Sophie, va tenir en Elena de la Merced una bona cantant i millor actriu en un personatge no gaire grat. Es va fer notar com alcalde i pare de les germanes el baix català Stefano Palatchi amb la presencia i veu de bon nivell amb el que sempre ens té acostumats. El mestre Plasson des del primer moment va extreure la melancolia del fossar i ens va posar la pell de gallina en els moments en què Massenet va donar protagonisme a diversos passatges orquestrals que dibuixen els personatges.

L’orquestra simfònica de Bilbao va respondre molt bé a les ordres de Plasson i la posada en escena de David Alagna es clàssica amb uns decorats realistes molt encertats com ho són el vestuari i els moviments dels cantants. L’únic petit desajust el va tenir la coral infantil. Si volen emocionar-se i escoltar unes funcions que quedaran en el record de tots els que hi van assistir, no se’l perdin.

 

________

Werther / Palacio Euskalduna de Bilbao / Versió de Jules Massenet a partir del text de Goethe / Orquestra simfònica de Bilbao / Director musical: Michel Plasson / Direcció del cor: Julia Foruria / Intèrprets: Roberto Alagna, Elena Zhidkova, Elena de la Merced, Manuel Lanza, Stefano Palatchi i Jon Plazaola / Direcció d’escena: David Alagna / Fins el 26 de gener / www.euskalduna.net

Categories
ClàssicaESCENAMÚSICA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES