Una trama astrològica

Siruela publica en castellà 'Las luminarias', la novel·la d’Eleanor Catton que va guanyar el Premi Man Booker

 

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Molt s’està parlant de Las luminarias (Siruela), la novel·la de misteri d’Eleanor Catton ambientada a Nova Zelanda, país natal de l’autora, durant l’època de la febre d’or, a la fi del segle XIX. La novel·la es presenta a Espanya avalada per dos rècords: Catton és l’autora més jove (28 anys) que ha rebut el Man Book Price, el premi més prestigiós del Regne Unit. A més, Las luminarias és el llibre més llarg de la història del premi, amb més de 800 pàgines.

El gener de 1866 una prostituta és arrestada per haver intentat, en aparença, suïcidar-se. El mateix dia es descobreix una fortuna a casa d’un borratxo indigent i desapareixen un home ric i un capità de vaixell. Els homes més poderosos de la ciutat (un capellà, un polític, un banquer, un periodista, un farmacèutic, un traficant d’opi, un cercador d’or, un caçador de fortunes, un carceller) es reuneixen per analitzar els fets, alhora que arriba un jove i misteriós estranger, Moody, que en teoria ha arribat per enriquir-se buscant or.

Las luminarias presenta diverses peculiaritats. D’una banda, la forma, estructura i estil són propis d’una novel·la del segle XIX. Per l’altra, cadascun dels dotze personatges principals està associat a un signe del zodíac mentre que un altre grup apareix lligat a un astre (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, el Sol, la Lluna…). Els capítols tenen títols com “Mercurio en Capricornio” o “Saturno en Libra”, indicacions de les influències i relacions que es presentaran. Aquest esquema astrològic també controla la cronologia de la novel·la, que es divideix en dotze parts espaiades a intervals gairebé mensuals. Comencem el 27 de gener de 1866, però en la quarta part, de 27 d’abril de 1866, també ens remuntem als esdeveniments d’un any abans, i les vuit parts restants reprodueixen els esdeveniments de 1865, mitjançant el patró zodiacal. Es tracta d’una maquinària molt elaborada, ja que les longituds decreixents de les parts posteriors imiten la lluna minvant, de manera que cadascuna d’elles té la meitat de la longitud de l’anterior.

Les eleccions estilístiques i de composició es poden interpretar com un immens treball de construcció d’un vast edifici literari o bé com una sèrie d’obstacles que entorpeixen la lectura. Tot i admirant el treball de Catton, jo sóc de la segona opinió: la narració està tan encotillada que no és fàcil enganxar-se a la trama. A més, les extenses descripcions sobre la decoració de les habitacions, els vestits, els paisatges, el menjar… no ajuden a conèixer als personatges, que tampoc evolucionen a mesura que avança la història. D’altra banda, l’autora comet errors de base com no deixar que el lector conegui als personatges per les seves accions, sinó a través de extensíssimes descripcions.

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESThriller
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES