La lluita d’una noia per escollir el seu propi destí

A 'La noia de la biblioteca', Núria Pradas mostra les revoltes de la Barcelona de començaments del segle XX

 

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

La noia de la biblioteca (Columna), de Núria Pradas, està ambientada en la Barcelona de començaments del segle XX, època de revoltes i profundes transformacions. El subtítol, “La novel·la sobre la creació de la Biblioteca de Catalunya”, al·ludeix només a una trama de la història, ja que l’argument s’inicia amb la setmana tràgica, a l’estiu del 1909.

Després de les revoltes populars i la posterior repressió per part de les autoritats, la Núria i la Conxa es quedaran òrfenes. La Núria, la germana petita, i la Conxa, la gran, viuen al Poblenou, el mateix barri on va néixer l’autora, i estan predestinades a treballar a les fàbriques o a servir en alguna casa. La Conxa ja ha deixat l’escola i la Núria està a punt de fer-ho, però descobreix a través d’una amiga l’Institut de Cultura de la Dona (“La Cultura”), dirigit per donya Paquita (Francesca Bonnemaison), on després de molts anys d’estudi i sacrificis acaba sent ajudant de biblioteca. Quan es necessiti personal per obrir la nova Biblioteca Nacional de Catalunya, la Núria serà una de les escollides. D’altra banda, la seva germana Conxa tria el camí de l’anarquisme, la revolta, les vagues i les bombes. Dos camins diferents per revoltar-se contra una realitat fosca i injusta. Amb la Conxa i la Núria, l’autora ens presenta dues germanes i dues maneres, diametralment oposades, d’enfrontar-se a la vida: la Conxa aboca totes les seves esperances en la immediatesa de la lluita armada mentre que la Núria es refugia en la cultura per construir-se un futur millor.

Altres personatges que juguen un paper important en la novel·la són l’Eudald Cebrià, enamorat de la Núria però a qui la seva mare vol casar amb una hereva rica per solucionar els problemes econòmics de la seva fàbrica. I, empesa per la necessitat i l’ambició, està disposada a fer el que calgui per allunyar-lo de la Núria. Entre aquests personatges de ficció hi circulen personalitats de l’època com Francesca Bonnemaison o Carme Karr, figures poc conegudes pel gran públic però que van jugar un paper importantíssim en la vida cultural de l’època, sobretot en el món de les dones, a les quals van treure del món casolà on la majoria es trobaven recloses i les van dotar d’eines per accedir a la cultura, entrar en el món laboral i participar de la vida pública.

Cal fer una menció especial a la tasca de documentació prèvia que hi ha darrere d’aquesta novel·la, obligatòria per a les obres ubicades en èpoques passades però no sempre realitzada d’una manera tan acurada com en aquest cas: no només es desgranen fets i personatges de l’època amb gran precisió, sinó que la manera de descriure els costums, la moda, els ambients, fins i tot la manera de parlar i actuar de l’època estan exquisidament treballats. L’autora, llicenciada en Filologia Catalana, rescata paraules mig oblidades, que només de tant en tant es poden sentir en la boca d’algun avi. Castellanismes, paraules genuïnes i frases fetes atorguen credibilitat al relat i fan les delícies dels lectors cansats que en moltes novel·les històriques es tingui molta cura en segons quins aspectes (descripció d’objectes, vestits, ciutats) i en canvi es deixi de banda aquest detall gens accessori.

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HistòricaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES