Un foraster desconegut al Reus de 1947

Amb 'Llaços secrets' Marta Magrinyà teixeix una novel·la d’amor i valors en plena postguerra

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Marta Magrinyà (Reus, 1969) ens trasllada al complex món de la postguerra a través d’una història ambientada a la seva ciutat, Reus. La novel·la, Llaços secrets (Cossetània),  es pot considerar coral i un dels seus punts més forts rau en les descripcions de la ciutat, acurades i detallistes. Un altre aspecte interessant és el de presentar una postguerra menys fosca que en llibres d’altres autors, amb gent jove esperançada que desitja sobreviure i tirar endavant malgrat  que l’ombra del passat recent no es pugui defugir.

Escriure una novel·la amb tants personatges i voler lligar-ho tot a través d’un fet casual, la troballa d’un objecte relacionat amb un crim, planteja problemes que no estan del tot resolts, potser per un excés de personatges alguns dels  quals una mica desdibuixats o per la ràpida successió d’esdeveniments, alguns dels quals es van esdevenir en moments anteriors. De tota manera l’autora té unes virtuts que no són freqüents: un estil propi i una grapa molt personal.

Es percep una certa debilitat afectiva de l’autora vers els seus personatges, cosa que fa que la narració no rodoli vers una violència excessiva i fins i tot els actes més negatius tenen certa explicació i hi sura una pietat argumental vers les circumstàncies que envolten aquesta societat classista i popular al mateix temps, en la qual hi conviuen persones molt diferents. Com que sembla que qualsevol argument ambientat en la postguerra ha de ser a la força ombrívol i inquietant s’agraeix que en aquesta història s’hi pugui trobar la llum de la vida, la qual sovint ajuda a suportar els moments més difícils.

També resulta interessant que cada vegada més sorgeixin autors i autores que ambientin les seves narracions en indrets diversos, rurals o urbans, més enllà de l’àrea metropolitana barcelonina. Entre allò rural i allò urbà hi ha un camp immens de possibilitats narratives centrades en espais que són ciutats provincianes però amb certa ambició cultural, com és el cas de Reus. L’elecció del decorat és, en aquest cas, molt important. Les ciutats petites compten en d’altres literatures amb un gran doll d’històries que s’hi inspiren.

De vegades existeix, potser a causa de servituds comercials, una certa por a endegar textos més extensos però en aquest cas unes quantes pàgines més haurien millorat, crec, la comprensió i descripció dels fets que conformen la trama d’aquests Llaços secrets. Sobretot quan es fa referència al passat dels personatges. Aquest és un d’aquests llibres que tant es pot situar en el context de la literatura juvenil com en el de la literatura per a adults.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...