L’Arabella de Richard Strauss torna al Liceu

Excel·lent repartiment, direcció orquestral de primer nivell i gran posada en escena

 

Pol Avinyó. Barcelona / @polavinyo

Arabella sempre serà recordada al Liceu perquè va suposar el debut de Montserrat Caballé el 7 de gener de 1962. Des d’aquell any al Liceu només s’han fet dues produccions d’aquesta òpera, l’última el 1989. Aquesta comèdia lírica està ambientada en la decadent Viena burgesa de 1860. Uns pares arruïnats que intenten seguir vivint com rics (Comte Waldner i Adelaide) volen casar la seva preciosa filla Arabella amb algun comte milionari però no resultarà tan fàcil. La germana petita d’Arabella, Zdenka, vol que es casi amb l’oficial Matteo, però ella vol trobar un amor vertader. Per diferents coincidències coneix al cavaller Mandryka, a qui no li agrada el món burgés i que té unes formes poc aristocràtiques.

La soprano straussiana del moment és, sens dubte, Anne Schwanewilms (Arabella); amb un timbre líric va afrontar el rol fent una creació delicada i subtil com va imaginar el compositor. El paper de Mandryka és el d’un home de camp poc avingut a les costums burgeses i en certs moments ha de resultar un pagesot; el baríton Michael Volle va cantar amb una veu potent i amb un timbre de veu grisos que s’adequa molt bé a les característiques del personatge. Va ser capaç d’arrencar diverses rialles al monòleg del primer acte i en altres fragments del tercer. La germana petita, Zdenka, va estar magníficament interpretada per la soprano valenciana Ofèlia Sala que, amb la seva petita estatura, va donar molta credibilitat al seu personatge esdevenint la protagonista de tot el primer acte.

Doris Soffel que havia cantat una Norma al Liceu al costat de Joan Sutherland la temporada 1985-86, va tornar com a mare d’Arabella en un paper secundari amb molta vistositat, fent de marit (Comte Waldmer) el baix Alfred Reitner, que va estar a l’alçada i amb una bis còmica molt ben trobada va ser un perfecte i arruïnat pare d’Arabella. Com a cavaller Matteo, el tenor Will Hartmann va fer els dos galls més espectaculars que recordo al Liceu dels últims anys, però tot i aquest petit incident es va trobar còmode en el rol. En els papers secundaris cal destacar la molt vistosa Fiakermili de Susanne Elmark, un rol de soprano lleugera que al segon acte té una aparició estel·lar i de difícil execució.

Els tres comtes pretendents d’Arabella, en Thomas Piffka, Roger Smeets i Torben Jürgens, van tenir unes bones intervencions. El mestre Ralf Weikert se’n va endur una gran ovació al final de la representació, la seva feina al capdavant de l’orquestra del Liceu ha estat d’un nivell superior creant una atmosfera straussiana que si no hagués estat així, la representació no hauria funcionat. La direcció d’escena de Christof Loy funciona bé amb un decorat poc vienès, els plafons blancs que van canvinat per escenes resulten atractius per poder ubicar bé els personatges i els llocs on succeeix l’acció. Un repartiment excel·lent, una direcció orquestral de primer nivell i una posada en escena que funciona molt bé. No s’ho perdin, gaudiran segur.

 

_________

Arabella / Richard Strauss / Gran Teatre del Liceu / Orquestra i cor del Gran Teatre del Liceu / Director musical: Ralf Weikert / Intèrprets: Anne Schwanewilms, Michael Volle, Ofelia Sala, Will Hartmann, Alfred Reitner i Doris Soffel / Direcció d’escena: Christof Loy / www.liceubarcelona.cat

Categories
ClàssicaESCENAMÚSICA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES