Un tempestuós sopar entre amics

A 'Un dissabte, amb els amics', Andrea Camilleri reuneix set amics amb personalitats tèrboles marcats pels traumes del passat

 
Marta Planes. Lleida / @martaplanes

A Un dissabte, amb els amics, escrita el 2009 i publicada ara en català per Edicions 62 i en castellà per Salamandra, Andrea Camilleri deixa de banda el comissari Montalbano i ens presenta set amics reunits en un sopar. Camilleri dota aquesta novel·la curta d’una estructura narrativa circular. Comença presentant-nos els personatges retratant-los en la seva infantesa, protagonistes o víctimes de fets traumàtics que marcaran la seva vida. Als capítols següents, els coneixem com a adults: amors i desamors, xantatges, traïcions… A l’últim capítol, l’escriptor sicilià torna a les històries d’infantesa iniciades al capítol u tancant així el cercle narratiu.

Matteo, Gianni, Giulia, Anna, Fabio, Andrea i Renata: tres parelles i un excompany d’estudis a qui feia anys que no veien es troben per posar-se al dia. Set personalitats tèrboles que s’amaguen sota una pàtina de normalitat, unes vides convencionals. Però a mesura que passen les hores i es buiden les ampolles de vi, els conflictes més profunds emergeixen inexorablement. Set personatges no en busca d’autor, com els de Luigi Pirandello, però si a la recerca d’un sentit per a les seves vides marcades no només per la seva infantesa sinó també per fets posteriors que es deriven del que els va passar quan eren nens. En aquest sentit Camilleri es decanta per la teoria que el caràcter d’algú afectat per un trauma infantil (accidents, assetjament sexual, assassinats) queda determinat per aquest succés sense que hi hagi redempció possible. 

L’obra presenta un plantejament teatral, amb predomini de diàlegs i accions sobre les descripcions, un llenguatge directe i sense floritures. Tot i que s’allunya de l’estructura policíaca de la sèrie de Montalbano, Camilleri no deixa de banda la intriga i la mestria a l’hora de dosificar la informació en un in crescendo que acaba, com era previsible, esclatant i traient a la llum les misèries i secrets ocults de cada un dels personatges. La trajectòria literària de Camilleri sense el popular inspector de Vigatà ens ha deixat obres mestres com Pensió Eva o El vestit gris i, ara, aquesta tempestuosa nit de dissabte.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...