El bandoler Joan Serra, de malnom La Pera

Amb 'Bandoler', Margarida Aritzeta proposa un viatge al segle XIX i es troba amb el famós personatge de la cançó de Lluís Llach
Margarida Aritzeta Bandoler

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Bandoler és una novel·la les referències de la qual poden resultar limitades o confuses ja que en teoria el mateix títol i algunes ressenyes sobre el llibre mencionen sobre tot un dels personatges, el bandoler Joan Serra, de malnom La Pera, conegut en gran part a través de la famosa cançó de Lluís Llach. Poques coses certes se saben d’aquest personatge i de fet no ens trobem pas davant de cap evocació biogràfica, tot i que hi ha un intent de reivindicar en part la seva figura. Tampoc ens trobem davant d’una novel·la històrica convencional.

L’autora incideix en molts aspectes fascinants de l’època en la qual se situa la història, els personatges reals es creuen amb els imaginaris i així, a més a més del bandoler, ens ensopeguem amb el Baró de Maldà i amb el món misteriós dels constructors d’autòmates, així com amb els esclaus negres procedents de les colònies americanes que eren considerats una mena d’exotisme elegant per part de la noblesa decadent del moment.

De fet és el fill d’un d’aquests esclaus el veritable protagonista d’una narració que ens immergeix en una època atractiva, encara poc coneguda, els inicis del segle XIX, durant i després de la guerra del francès i amb els canvis ideològics, socials, polítics i demogràfics que es van esdevenir malgrat, fins i tot, el desfavorable i retrògrad govern de Ferran VII.

Aritzeta s’ha documentat a fons sobre tots aquests temes i unes notes al final del llibre ens evoquen les referències utilitzades. L’escriptora domina a fons els recursos narratius, fa salts endavant i endarrere en la història sense dificultat i es percep l’atractiu amb el qual s’ha acostat a un ambient, més que no pas a un personatge concret. Potser és precisament el bandoler La Pera qui queda més diluït en un conjunt que compta amb moments excel·lents però al qual potser li manca una mica més d’extensió i d’aprofundiment en alguns aspectes.

Sembla que avui hi hagi un cert temor a la llargada excessiva de les novel·les que es publiquen, amb poques excepcions. No sé si es  tracta de criteris editorials o d’una elecció dels autors però crec que moltes obres de ficció guanyarien força si comptessin amb una llargada més generosa. Tot i amb això la novel·la té molta grapa i m’ha evocat el món d’Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany, avui un llibre una mica oblidat. Tot i que es tracta de dues històries molt diferents en forma i fons en cert sentit es complementen i l’època a la qual ens acosten té encara molts camins narratius per explorar.

Categories
HistòricaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES