‘Metamorfosis’, molt més que una exposició al CCCB

La mostra recupera l'obra d'els germans Quay, Starewitch i Svankmajer, pares d'algunes de les filmografies d'animació més importants

 
Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena

La nova proposta del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) és molt més que una exposició: és una experiència múltiple (i indispensable) que supera amb escreix la definició de retrospectiva. No es recupera a un artista sinó a quatre (Starewitch, Svankmajer i els germans Quay), pares tots ells d’algunes de les filmografies d’animació més importants des de què el cine és cine; al mateix temps, no és una simple recopilació i explicació de les seves obres (encara que també es poden veure), sinó més aviat un aprofundiment en les seves estètiques i en els punts d’unió i de divergència que caracteritzen les seves obres respectives. Com ja adverteix Svankmajer, cada artista enfoca la realitat i la creació des de la seva pròpia perspectiva, i sens dubte, quan algú arriba a l’última sala de l’exposició, és conscient de què no ha viatjat per un espai (i un temps) uniformes sinó, al contrari, marcats per la presència, el talent i l’ambició de genis de caire molt divers.

 

Quatre de les peces exposades de Starewitch

Quatre de les peces exposades de Starewitch

 

Sense caure tampoc en el fetitxisme (el cine és el protagonista absent, diria) al llarg de la mostra es crea un camí que uneix la pantalla amb els objectes, en una relació bidireccional que explicita i ensenya els mecanismes amb què treballen els artistes. En altres paraules, s’exposa en vitrines tot el que va fer possible la creació de les pel·lícules: marionetes, dibuixos, quadres, escultures, i objectes de tota mena. I gràcies a això es pot gaudir en tres dimensions, i de manera molt sensorial, allò que en pantalla queda convertit en pur gaudi visual (i psicològic). Segons explica Carolina López, comissaria d’aquestes Metamorfosis, s’ha volgut posar l’accent en l’experiència directa, en el poder de suggestió, no tan sols dels films per sí mateixos, sinó del conjunt d’idees, estructures, imatges i delícies que s’amaguen al darrere.

I l’explicació és simple: Metamorfosis es concep com un viatge a l’interior dels mites, les estructures de l’inconscient i la màgia que formen part de la nostra tradició europea. Ja sigui mitjançant el joc (infantil?), els somnis (irreals?) i la deformació de la realitat (quina?) es recupera una alegria de viure, una bellesa de les formes i una concepció de la sexualitat o les relacions personals que queda molt lluny de les promeses il·lustrades, i que sobretot qüestiona la descarnada visió unívoca i pretesament objectiva que dominen l’actual manera de veure i entendre el món. En aquest sentit, igual que ja ho va fer la (també) meravellosa exposició de la Fundació La Caixa sobre els Mestres del caos, i que no va passar per Barcelona, s’està buscant una obertura a plantejaments excèntrics, marginals potser, sobre tot místics, màgics i ancestrals que redefineixin la relació de la societat d’avui dia amb la naturalesa, el cos humà i les emocions.

 

Obra dels germans Quay

Obra dels germans Quay

 

No hi ha, però, res d’innocent o d’ingenu en cap de les obres exposades, ni les dels mestres a qui es dedica l’exposició ni en els materials que els contextualitzen, i que van des de Goya fins a Segundo de Chomón, des de l’escola del Bosco, passant per Robert Walser o Monsú Desiderio fins a Dalí. Com es pot imaginar en vista d’aquests referents, a l’exposició hi predomina la màgia i la visió fantàstica però no es tracta, en cap cas, d’una visió immadura o infantil. Al contrari: allò ocult es mostra moltes vegades a través del malson, del deliri i de l’horror extrem; els diables i els monstres es conjuren per a extreure del més profund de la ment allò que no volem veure. I, com sol passar, l’experiència no és únicament reveladora sinó també necessària. Mai no ens podrem quedar impertèrrits davant del que som.

Cal anar a veure aquestes Metamorfosis. Cal gaudir-les. Cal anar també a veure les pel·lícules que es transmetran al CCCB. I fins i tot es podrà gaudir, de cara al juny, d’un concert de Janacek posant música a un film dels germans Quay. Aquesta exposició és, aleshores, una oportunitat única de veure films mai no estrenats, les meravelloses obres d’art del matrimoni Svankmajer i d’algunes peces artístiques mai no exposades a Barcelona. Metamorfosis és molt més que una exposició: és l’oportunitat de ser testimoni d’una gran idea, d’una gran posada en escena i de la possibilitat de veure que hi ha altres mons possibles (i que tots són dins d’aquest). I aquelles persones que no puguin acudir a la cita podran tornar-ho a intentar a finals d’any quan es reestreni a La Casa Encendida de Madrid. No hi ha excusa. Metamorfosis val molt, molt la pena.

 

_______

Metamorfosis / CCCB (Carrer Montalegre, 5 / Fins el 7 de setembre / Preu de l’entrada: de 4 a 6 euros / Preu del catàleg: 15 euros / www.cccb.org

Categories
ARTArt contemporani
Un comentari
  • ZASCANDIL Y TARAMBANA
    26 març 2014 at 17:14
    Deixa una resposta

    No tinc ni idea de qui parles, però fas ganes d’anar a veure’l

  • Deixa una resposta

    ALTRES ARTICLES