La humanitat en joc

'La cinquena onada' és la primera part de la trilogía de Rick Yancey, que imagina un escenari apocalíptic en la Terra

 

Laura Baeza. Alacant / @Lau_BaezaA

Un bon dia uns alienígenes ataquen la Terra. Més aviat als seus habitants. Després de quatre crus assalts, o onades, queden encara éssers humans vius. Uns es deixen portar. Altres lluiten. Tots amb motius diferents. Cassie és una de les supervivents i en la seva fugida es creua amb altres personatges, que també tenen les seves pròpies batalles. Les seves relacions, tot allò que els uneix i tot allò que els separa en aquesta guerra despietada constitueix l’epicentre d’aquesta novel·la, primera d’una trilogia juvenil. Han passat quatre onades ja. Quantes en queden?

L’autor ens planteja un planeta Terra assetjat per uns éssers que vénen d’un altre lloc a escombrar la humanitat, una invasió extraterrestre que ha posat els éssers humans sota una poderosa amenaça. Així, el context és un escenari àrid, desolat, desèrtic, sense gaires senyals de vida, almenys de vida humana. L’autor sap perfilar bé aquest rerefons que està present en tota la novel·la i que afegeix al relat tensió i sensació de desassossec a mesura que s’avança la lectura.

Tot i així, hi ha un canvi notable en la narració que pot portar a dividir la novel·la en dues parts. L’inici té un to més madur i intimista, centrat en la supervivència i les emocions d’una de les protagonistes que es troba en situacions adverses i sola, tan sola que fins i tot es pregunta si és l’última de l’espècie. Posteriorment, la història avança, intervenen més personatges i la novel·la es torna una mica més superficial, amb un to més juvenil i amb més acció. Fins i tot, és possible algun romanç una mica forçat. Tot i aquest canvi, el llibre enganxa considerablement al lector i, a trams, els dits no donen l’abast passant pàgines per saber què passa més endavant.

En la història apareixen diversos narradors, la qual cosa contribueix a donar una visió polièdrica de la història i del que en ella succeeix. Però el que més afavoreix tenir-nos en suspens i intrigats, i que és d’altra banda d’allò més original de la novel·la, és com Yancey juga perfectament a despistar i, amb més o menys encert, enganya al lector sobre qui és qui i en quin bàndol juga en la guerra apocalíptica. El dubte sobre qui són els bons i qui són els dolents planeja al llarg de gairebé tot el llibre.

Els personatges són herois típics, dels que tenen tot en contra però segueixen endavant. Tots moguts per l’amor, per una promesa, pel coratge, pel deure… Lluiten per aguantar l’atac alienígena i per ajudar-se. S’albira aquí el valor de l’ésser humà i de l’esperança. La cinquena onada és, en general, una obra que, encara que li sobren unes quantes pàgines, val la pena de llegir. És àgil, entreté i està ben escrita, amb notables diàlegs que en ocasions injecten elevades dosis d’ironia i sarcasme que arrenquen més d’un somriure al lector. Amb tot, en tancar el llibre queden ganes de llegir les següents parts de la trilogia, a veure qui guanya en aquest apocalipsi!

 

________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióInfantil / JuvenilLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...