RBA publica la prosa completa de Joan Brossa

Glòria Bordons ha reunit en un volum la prosa completa i els papers esparsos de l'escriptor i artista

 

Sebastià Bennasar. Barcelona / @sbennassar

Joan Brossa ha estat admirat i desconegut a parts iguals. Potser a tothom li vénen al cap alguns dels seus poemes visuals, però Brossa és tot un univers en si mateix. Ara, aquesta constel·lació és un poc més a prop del lector gràcies a la publicació en un sol volum de les proses completes i els papers esparsos del poeta. La proesa l’ha dut a terme la Glòria Bordons com a compiladora, editora i endreçadora de tots els materials i RBA-La Magrana com a editorial que ha cregut necessari posar a l’abast del lector aquest llibre.

L’editor Jordi Rourera va explicar que “aquest és un llibre que quadra amb la nostra línia de fer determinats llibres amb valor afegit, llibres especials, i aquest és el més gros que hem fet, un volum important que va molt més enllà del llibre òmnibus, perquè hi ha materials que s’apleguen en llibre per primer cop i altres rareses que li agradaran molt al lector”.

Però la gran protagonista d’aquesta obra –a banda de les paraules de Brosssa- és Glòria Bordons, que explicà que “quan vaig conèixer en Brossa a finals dels 70, em va ensenyar part d’aquests poemes en prosa, com els de Prosa de Carnaval, que eren de l’època de Dau al 7, i vaig quedar fascinada. Però molts d’aquests materials han tengut mala sort editorial”.

Però de quins materials estam parlant, per poder arribar a confegir un volum que s’enfila fins a les 765 pàgines? Doncs tots els materials en prosa de Brossa des de 1944 fins a la seva mort i que Bordons ha endreçat cronològicament. Tot i això, si hi havia alguna obra poètica apareguda en algun volum en prosa també hi ha entrat, com és el cas de l’Oda a Macià, per posar un exemple. Aquestes obres tenen tres grans eixos temàtics: “les proses creatives, de tota mena i especialment lligades al grup Dau al 7; les proses programàtiques, que són molt interessants perquè Brossa explica com escriu i per què, i sobretot contextualitza el seu teatre; i les proses de circumstàncies, fetes per catàlegs d’artistes, presentacions de poetes i altres circumstàncies, des dels anys cinquanta en endavant”.

Segons la curadora de l’obra, estam al davant d’un llibre que “és també la història de la ciutat de Barcelona des dels anys cinquanta fins a finals dels 90, en moltes de les seves múltiples manifestacions culturals”. Doncs això, un llibre per reaprendre a llegir un dels nostres creadors més singulars.

Categories
LLIBRES
2 Comentaris en aquesta entrada.
  • Aristarc
    19 octubre 2013 at 20:25
    Deixa una resposta

    Pintures? El Brossa mai no va pintar res, com no fossin les parets de casa, cosa que, fins i tot això, dubto molt.

  • Llegir en cas d’incendi
    21 octubre 2013 at 13:11
    Deixa una resposta

    Hola, tens tota la raó. Ho hem corregit. Gràcies!

  • Deixa una resposta


    ALTRES ARTICLES