Polifonia criminal

La professora de la UB, Anna Maria Villalonga, treu al carrer 'Les veus del crim', on dotze autors de novel·la negra ens confessem
anna maria villalonga

 

Sebastià Bennasar. Barcelona / @sbennassar

De maneres de matar n’hi ha moltes. Només hi ha una regla que les relaciona i les vincula de forma definitiva: s’ha de ser eficient i s’ha de ser versemblant. Perquè estam parlant de morts literàries, és clar. De fet, una setantena de persones es va reunir el dia 18 de setembre a la llibreria La Impossible de Barcelona precisament per aprendre alguna cosa més sobre la mort literària en la nostra llengua.La convocatòria la feia la professora de la Universitat de Barcelona, Anna Maria Villalonga, que acaba de publicar Les veus del crim, un llibre on recull entrevistes amb dotze autors de novel·la negra catalana contemporanis, incloent-hi el malaguanyat Agustí Vehí.

El llibre de la professora Villalonga (que juntament amb Àlex Martín Escribà estan aconseguint petits grans de sorra per fer entrar el gènere negre a les universitats), és una peça imprescindible per diferents motius: el primer és perquè deixa parlar de forma extensa els seus entrevistats. Per tant, no hi ha constrenyiment d’espai. El segon és perquè aporta un nou títol a l’escassa bibliografia sobre el gènere negre a l’estat espanyol i a l’encara més minsa sobre el gènere negre a casa nostra.

La presentació del llibre va ser una ocasió perquè la família “negrota” (terme encunyat en el seu bloc de referència, A l’ombra del crim, que ara compleix quatre anys) es trobàs a la llibreria La Impossible de Barcelona. Seguidors, alumnes, ex-alumnes, escriptors, periodistes i algun professor universitari se citaren en un lloc perfecte -no hi ha res impossible per a la tenacitat de Villalonga- per celebrar l’aparició del nadó que ha tret al carrer Alrevés. Precisament l’editor Josep Forment va explicar que “treballs com aquests són els que donen sentit i complementen una col·lecció com Crims.cat”.

El veritable padrí de l’esdeveniment va ser el periodista i escriptor Lluís Llort, que va fer una presentació modèlica. Divertida i rigorosa a parts iguals, Llort va destacar els valors del llibre i assegurà que “en llegir el llibre sembla que els sentis”. No se m’ocorre millor elogi per a un llibre d’entrevistes cridat a ser una referència bibliogràfica imprescindible. Perquè la veu del crim sempre és polifònica.

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • amor y basura ivan klima

    Escombrats pel sistema

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Vaig descobrir l’escriptor txec Ivan Klíma (Praga, 1931) amb el seu llibre d’articles L’esperit de Praga, que va publicar Quaderns Crema en català...
  • trapologia max besora i borja bagunya def

    El culte de la música ‘trap’

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Tanco Trapologia (Ara Llibres) amb la sensació que he après molt, fet que feia temps que no experimentava. La música trap és quelcom...
  • El meu amor sputnik haruki murakami

    La part de tots nosaltres que la vida ens roba pel camí

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Vaig descobrir Murakami amb Tòquio Blues, com tants milers de lectors. Llavors treballava jo a una de les llibreries FNAC de Barcelona, tothom el demanava, les...
  • poesia completa edgar allan poe def

    La poesia d’Edgar Allan Poe

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Edgar Allan Poe és un d’aquells autors dels quals biografia i obra caminen de la mà. L’escriptor estatunidenc  és un referent del món...