Polifonia criminal

La professora de la UB, Anna Maria Villalonga, treu al carrer 'Les veus del crim', on dotze autors de novel·la negra ens confessem
anna maria villalonga

 

Sebastià Bennasar. Barcelona / @sbennassar

De maneres de matar n’hi ha moltes. Només hi ha una regla que les relaciona i les vincula de forma definitiva: s’ha de ser eficient i s’ha de ser versemblant. Perquè estam parlant de morts literàries, és clar. De fet, una setantena de persones es va reunir el dia 18 de setembre a la llibreria La Impossible de Barcelona precisament per aprendre alguna cosa més sobre la mort literària en la nostra llengua.La convocatòria la feia la professora de la Universitat de Barcelona, Anna Maria Villalonga, que acaba de publicar Les veus del crim, un llibre on recull entrevistes amb dotze autors de novel·la negra catalana contemporanis, incloent-hi el malaguanyat Agustí Vehí.

El llibre de la professora Villalonga (que juntament amb Àlex Martín Escribà estan aconseguint petits grans de sorra per fer entrar el gènere negre a les universitats), és una peça imprescindible per diferents motius: el primer és perquè deixa parlar de forma extensa els seus entrevistats. Per tant, no hi ha constrenyiment d’espai. El segon és perquè aporta un nou títol a l’escassa bibliografia sobre el gènere negre a l’estat espanyol i a l’encara més minsa sobre el gènere negre a casa nostra.

La presentació del llibre va ser una ocasió perquè la família “negrota” (terme encunyat en el seu bloc de referència, A l’ombra del crim, que ara compleix quatre anys) es trobàs a la llibreria La Impossible de Barcelona. Seguidors, alumnes, ex-alumnes, escriptors, periodistes i algun professor universitari se citaren en un lloc perfecte -no hi ha res impossible per a la tenacitat de Villalonga- per celebrar l’aparició del nadó que ha tret al carrer Alrevés. Precisament l’editor Josep Forment va explicar que “treballs com aquests són els que donen sentit i complementen una col·lecció com Crims.cat”.

El veritable padrí de l’esdeveniment va ser el periodista i escriptor Lluís Llort, que va fer una presentació modèlica. Divertida i rigorosa a parts iguals, Llort va destacar els valors del llibre i assegurà que “en llegir el llibre sembla que els sentis”. No se m’ocorre millor elogi per a un llibre d’entrevistes cridat a ser una referència bibliogràfica imprescindible. Perquè la veu del crim sempre és polifònica.

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...