Arnaldur Indridason s’emporta el Premi RBA de Novel·la Negra

L’escriptor, que ha guanyat amb 'El pasaje de las sombras' reivindica continuar escrivint en islandès per preservar la seva llengua
arnaldur indridason

 

Sebastià Bennasar. Barcelona / @sbennassar

Arnaldur Indridason. Aquest és el nom que s’amaga al darrera del misteri més interessant de la represa literària. L’islandès que ha venut més de deu milions d’exemplars de les seves novel·les negres arreu del món s’ha emportat els 125.000 euros pel fet d’haver guanyat el VII premi RBA de novel·la negra amb El pasaje de las sombras, novel·la que encara no té títol en català perquè el llançament en la nostra llengua serà més tardà que no pas en castellà, quan apareixerà, si tot va bé, a finals d’octubre.

Segons l’editor Joaquim Palau, Indridason és un autor que es ven força bé també en català, especialment el seu llibre La dona de verd, el principal bestseller de l’autor “nòrdic” a l’estat espanyol. El portaveu del jurat, Lorenzo Silva, va destacar que  la novel·la recull dues trames a la perfecció, “una en el present i una altra en els anys quaranta quan l’exèrcit aliat tenia com a base d’avançada l’illa. I com no podia ser d’una altra manera es produeix una unió perfecta entre les dues que a la vegada és un retrat perfecte de la Islàndia contemporània, amb tensions entre allò global i allò loca”.

Indridason va assegurar que com que és un escriptor perfectament compromès amb la seva llengua i cultura –cal recordar que l’islandès compta amb poc més de 300.000 parlants- escriu les seves novel·les en aquesta llengua (tot i que aquesta vegada va fer traduir la novel·la per poder presentar-se al premi, que només accepta obres en castellà i anglès): “Hem de lluitar, l’obligació dels parlants de llengües petites és no rendir-nos mai i fer que sobrevisqui i una manera de fer-ho és continuar escrivint en islandès”.

L’autor va explicar que havia decidit situar la trama en una època capital per a la història islandesa, la de l’ocupació americana. “Moltes coses varen canviar en molt poc temps i a la capital la població es va duplicar, amb les conseqüents tensions que això provoca”. En un al·legat a favor de la novel·la nòrdica on l’autor es va embolicar una mica, assegurà que “la novel·la negra nòrdica ofereix històries de gent normal i corrent que s’embolica amb circumstàncies inusuals” i assegurà que “estic en un corrent de realisme social, les meves històries i les meves novel·les s’emmarquen en la societat on passen i intento treballar la vessant social i el realisme”. Indridason explicà, però, que a la seva novel·la hi apareixen elfs amb tota normalitat, perquè “en temps passat la gent hi creia”. I assegurà que de moment no pensa escriure sobre Barcelona perquè faria una novel·la dolentíssima.

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...