Silencis mortals amb debutant, consagrat i mossa d’esquadra

La BCNegra relaciona el silenci amb les novel·les d'Andreu Martín i Dolores Redondo

 

Sebastià Bennasar. Barcelona / @sbennassar

No passa cada any que el degà de la novel·la negra en llengua catalana, Andreu Martín, arribi al BCNegra amb una novel·la nova i que a més a més aquesta sigui una de les millors de la seva producció. Enguany, doncs, gran notícia. El mestre ens ha deixat Societat negra, la novel·la premonitòria sobre la presència de les màfies xineses a Barcelona, les famoses tríades. I no passa cada any que Cristina Manresa, comissària dels Mossos, faci confessions com la següent: “els xinesos normalment cometen delictes vinculats amb el joc, la prostitució i el tràfic de persones”. I tampoc no és gens habitual que hi hagi una debutant que hagi venut els drets de la seva novel·la a 15 idiomes i a una productora cinematogràfica; que la novel·la passi en una vall de Navarra i que la seva autora sigui una basca, a qui li agrada passejar sota la pluja, anomenada Dolores Redondo.

Doncs les tres circumstàncies s’han produït al BCNegra, en una taula rodona que tenia com a tema el silenci, precisament el que envolta els boscos de Batzan de la novel·la de Redondo (El guardián invisible), la primera d’una trilogia; i el silenci que envolta la comunitat xinesa i les tríades, segons Martín ben presents a Barcelona, per on passen 5.000 contenidors diaris i ciutat agermanada amb Shangai.

El públic va omplir a vessar La Capella del carrer Hospital, i entre el respectable es va poder veure una quantitat important d’editors i agents editorials. El fenomen Redondo feia imprescindible la presència de la gent del metièr. Segurament els aficionats al gènere estaven més pendents de Martín, que té un públic consolidat, i més quan es presenta amb una d’aquestes joies que van marcant la seva trajectòria: Pròtesis, Barcelona Connection, Cop a la Virreina, Cabaret Pompeya… i aquesta Societat Negra.

Però la taula ens va deixar a mitges. Semblava feta per al lluïment d’una Redondo que no va aprofitar les oportunitats ni la ronda d’elogis que li llançaren Martín i Manresa. Poques coses sabem del seu llibre. I sembla que l’espai que se li dedicà es podria haver aprofitat per deixar parlar en solitari a Andreu Martín, que sotmès a un bon interrogatori ens hauria endinsat millor en els silencis de les tríades xineses.

La comissària Manresa -una de les poques dones amb càrrecs de responsabilitat a la nostra policia- va presentar com a fet extraordinari dues coses: el seu propi fet dins l’escala policíaca i el fet que hi hagi un club de lectura format per Mossos. Doncs vaja. Hem fet de la presència de la dona i de la cultura dues coses excepcionals en la nostra policia. Tan estranyes que mereixen ser explicades en públic. No vull ni pensar sobre les coses que s’han quedat en silenci.

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES