Més combustible per a l’univers literari i vital dels Fante

L'autor Dan Fante, fill del també escriptor John Fante, veu traduïda al castellà la seva segona novel·la, 'Mooch'
Dan Fante Mooch

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Qui hagi llegit Chump Change, de Dan Fante, recordarà el tortuós viatge de Bruno Dante -un tipus amb tendències suïcides, inquietants inclinacions sexuals, caràcter agressiu i addicció al alcohol- per acomiadar-se del seu pare moribund, l’escriptor Jonathan Dante -transsumpte de John Fante, autor de La germandat del raïm, entre altres novel·les, i pare de Dan Fante- que se’ns presentava gairebé com unes despulles al llit d’un hospital, ja sense cames i consumit per la diabetis.

Aquell Chump Change era una mena de carta al pare, un homenatge que Dan Fante volia retre al seu progenitor per quedar en pau amb si mateix i espantar vells fantasmes. En Mooch, però, el personatge de Bruno Dante té més autonomia: és el mateix de la primera novel·la però se li nota que alguna cosa ha canviat en ell. Un cop alliberat de la càrrega d’un passat que el devorava, Dante s’ha apuntat a Alcohòlics Anònims, ha deixat la beguda, i viu en un residència social. Sembla que les coses li comencen a anar bé quan troba una feina de venedor telefònic, on aconsegueix grans beneficis gràcies als seus dots comercials. És clar que en aquestes circumstàncies, tot es pot anar en orris si apareix algun element que trenqui l’estabilitat.

La vida de Bruno Dante és una lluita constant contra si mateix: si no és l’alcohol, és el sexe o una dona més turmentada que ell mateix. És cert que el personatge ha perdut agressivitat, fins i tot podríem dir que s’ha tornat més bondadós: si arrisca el que ha aconseguit és més per la seva relació amb els que l’envolten -moltes vegades, per ajudar-los- que per falta de control “mi dificultad, mi verdadero problema, no eran ni mis depresiones, ni el alcoholismo, ni mis fracasos laborales; ni siquiera ese miedo secreto de ser un puto majara desquiciado. Mi problema eran las personas, y me tenían rodeado”). Bruno Dante és més entranyable, ha evolucionat, i això és quelcom que cal destacar, ja que Dan Fante no s’ha limitat a donar-nos més del mateix en aquest segon lliurament, com tampoc ho feia el seu pare, John Fante, amb el seu personatge estrella, Arturo Bandini, un jove que va protagonitzar quatre novel·les.

Mooch, publicada per Sajalín Editores amb traducció de Claudio Molinari, segueix aportant llum a l’univers narratiu dels Fante. Una novel·la intensa, de lluita i esquinçament, que acabarà de convèncer els que van llegir Chump Change i seduirà als que s’acosten per primera vegada al món de Bruno Dante, aquell que intenta sobreviure lluitant contra si mateix a Los Angeles, on “cualquier arrebato podía perfectamente venir acompañado de una automática calibre 9 mm”.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...