To Be Solutions | Agencia de publicidad

Emplaçament publicitari / Emplazamiento publicitario

RSS

‘Agost’ és sobretot Anna Lizaran

Segueix el repartiment i l'escenografia de luxe a la segona estada de l'obra de Tracy Letts al TNC / Foto: David Ruano

 

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) torna a acollir una de les seves obres més reeixides: Agost, de Tracy Letts, amb direcció de Sergi Belbel, que en la seva primera etapa a la Sala Gran va aconseguir la xifra de 40.000 espectadors en cinquanta funcions (la desena obra més vista en tota la història del TNC i aspirant ara a treure-li el primer lloc a Dissabte, diumenge i dilluns, escrita per Eduardo de Filippo i dirigida pel propi Belbel, amb gairebé 70.000 espectadors).

Sobre l’escenari, una casa tancada: al portal un home assegut i una dona que acaba d’arribar per treballar-hi de minyona. Ell li fa una petita explicació sobre la relació amb la seva dona (un beu i l’altra pren pastilles). Quan entra la jove, s’obre la casa i la capsa dels trons. Un salt temporal ens indica que l’home ha desaparegut, fet que provoca que es reuneixi la mare i les seves filles. El que veu l’espectador a partir d’aquell moment és el turment que suposa conviure amb la matriarca i com cadascun dels personatges lluita per tirar endavant les seves vides. Tots ells tenen les seves febleses: es fan grans, però encara els hi queda temps per somiar o per canviar; altres, en canvi, semblen aliens al drama que es respira entre les parets de la casa.

I així tenim una mica més de quatre hores de funció (inclosos els dos entreactes) succeint-se les diferents situacions de tensió entre els membres de la família. Les interpretacions són brillants, especialment la d’Anna Lizaran (fa de mare), que no és només que faci bé la seva feina, sinó que fins i tot m’atreviria a dir que és la responsable de l’èxit d’Agost. No és cosa de desmerèixer l’excel·lent tasca de la resta del repartiment, sinó que el personatge de la Lizaran és d’aquells agraïts que, ben interpretat, és dels que no s’obliden mai. Això, sumat a l’extraordinària posada en escena, fa d’Agost un producte altament atractiu. Tot i així, s’ha de dir que a l’obra li sobren uns quants minuts: no hi ha tanta acció que justifiqui quatre hores; és a dir, les situacions que veiem a la mitja hora de funció i les que veiem a les tres hores i mitja no són tan diferents i, a més, els cops d’efecte que van apareixent a mesura que ens apropem al desenllaç són més aviats tòpics, d’aquells que ja hem vist unes quantes vegades. Això fa també que els crits, els plats trencats, els efectes sonors al final de les escenes… no tinguin l’efecte que vol transmetre l’obra.

En resum, podríem dir que Agost proposa una història que, més o menys, tots hem vist en altres obres (família que s’ajunta després d’un temps i que comença a intercanviar retrets), però aquesta vegada potser un pèl llarga. Funciona perquè el text conté bons moments còmics (que probablement siguin més efectius que els dramàtics), perquè l’escenografia és encertada i perquè la Lizaran és la Lizaran. Potser sí que acabarà sent l’obra més vista de la història del TNC, però ni és la millor que ha passat per aquest teatre ni la millor que ha dirigit Sergi Belbel.

 

Manel Haro

 

_______

_______

Agost / Teatre Nacional de Catalunya (Plaça de les Arts, 1) / Text de Tracy Letts / Direcció de Sergi Belbel / 4 hores i 20 minuts / Fins el 17 de juny / De 25 a 33 euros / www.tnc.cat



Emplaçament publicitari / Emplazamiento publicitario

1 Comments Add Yours ↓

  1. 1

    Una crítica objectiva, ja era hora.



Comenta!


6 − seis =




Emplaçament publicitari / Emplazamiento publicitario

Emplaçament publicitari / Emplazamiento publicitario