No se sent gaire còmode amb l’etiqueta d’escriptor. No perquè no li agradi, sinó perquè prefereix dir que ell explica històries. Agustí Vehí (Figueres, 1958) és doctor en Història i sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, ciutat on viu tranquil·lament, llegint llargues hores al costat de la seva llar de foc. Quan la nit mata el dia (La Magrana), guanyadora del Premi Crims de Tinta 2011, és la seva tercera novel·la i amb ella ens convida a descobrir com era la Figueres de postguerra, quines eren les lluites contingudes i quines les ambicions desfermades. Una novel·la negra que comença amb la mort d’un alt càrrec de Falange a la seva habitació.
Agustí Vehí presenta una història d'ambicions i venjances a 'Quan la nit mata el dia' (LA Magrana) / Foto: M. Haro
“Com més petita és una comunitat, més viu és el record d’aquells que es van enriquir amb l’estraperlo”
Laura De Andrés. Barcelona
Any 1958. El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit, mig nu, algú li ha clavat una creu de fusta i metall al cap i li ha lligat un cinturó al coll. Una mort incòmoda just quan el règim franquista s’hi jugava molt…
El 1958 és un any molt important, un any en què el règim franquista ho vol canviar tot. L’ha reconegut els EUA, el Vaticà, ha entrat a la Unesco. I sembla que ha quedat clar que el sistema econòmic autàrquic no va enlloc, motiu pel qual ja es parla amb els americans per al Pla d’Estabilització Econòmica. I, en aquest context, esdevé l’intent de cop d’Estat de la Falange, amb José Luis de Arresse al capdavant.
Temps convulsos que havien de propiciar canvis?
En aquest punt es dóna pas a un segon franquisme, que en el fons és el de sempre, amb la mateixa repressió que el 1939. Però renten la casa, i això facilita un poti-poti dins del mateix règim que sempre m’ha semblat apassionant. Hom sap que es tracta de l’última oportunitat de refer-se abans l’economia no s’imposi, el que acaba succeint. I tothom vol arreplegar cotes de poder. Per això la Falange intenta tirar endavant la seva revolució pendent, i els militars els fan callar. Amb l’arribada dels americans, el règim farà pagar el seu anticomunisme i el seu posicionament estratègic.
L’acció de la novel·la se situa a Figueres. De vegades, sembla que la postguerra només s’hagi explicat des de Barcelona. Creu que la història guanya enduent-se-la a Figueres?
No va haver-hi cap altre plantejament. Sóc de Figueres, és la meva realitat. Em semblaria pedant escriure sobre coses que no conec. I, a banda, cal pensar que Figueres acollia la comissaria de fronteres. Durant el franquisme, però també des de molt abans, ha estat un punt estratègic importantíssim per la seva condició fronterera. Figueres és un teló de fons extraordinari.
El fet tranfronterer marca la ciutat, però també marca intensament els personatges de Quan la nit mata el dia, que viuen dins d’una doble realitat, el que vostè defineix com la coexistència de dues Figueres…
Quan el 1939 entren les tropes franquistes, es troben una ciutat totalment arrasada. I, a partir d’aleshores, hi conviuran tots. Els fills de puta, els repressors, els criminals, però també la gent normal. La gent del poble. Els que no obren la boca i els que hi col·laboren. Inclús aquells que intenten aguantar els fils que vénen de la República, la cultura, el teatre, la música. La Figueres del 1958 té una vida cultural impressionant! S’hi toca el millor jazz de tot Catalunya, amb una orquestra divertidíssima i tronada que es reunia de nit a un bar per tocar. S’hi fan obres de teatre de vanguàrdia, algunes traduïdes del francès. Es fan tertúlies literàries. La gent està recomposant la seva vida, aquella que va esguerrar-li la guerra civil. Però, malgrat tot, la gent ha de viure.
L’inspector Carlos Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, respon a aquest tipus de persones que, per damunt de tot, vol viure?
L’Iríbar està a punt de començar una carrera acadèmica quan just esclata la guerra. Això trenca les seves expectatives. Ell no se’n penedeix. Ha fet allò que li tocava fer, ha estat allà on li tocava estar. No ha comès cap crim, no renega de qui és. Però la vida continua i pensa que hi ha d’haver alguna cosa més. Per això vol recuperar aquella vivència intel·lectual, aquella vida que va més enllà de perseguir dolents.
Ni tan sols pot definir-se com de dretes o d’esquerres. En la guerra, i en la postguerra, s’ha jugat massa a tot al blanc o tot al negre?
Sí, i en realitat existeix una amplíssima gamma de grisos. Es poden veure en els diferents personatges que apareixen al llibre. Molts inspectors d’aquella època no es plantejaven ni tan sols el sistema polític, si en Franco era bo o dolent, ni tan sols si allò era una dictadura, o si ells eren de dretes o d’esquerres. Simplement volien anar a la feina, sortir, i si feien el partit de futbol per la ràdio, escoltar-lo.
I dins d’aquesta manera de fer, la Brigada Criminal i la Brigada Político-Social trien camins ben oposats…
No tenen res a veure. A tall d’exemple, quan es construeix el pantà de Boadella i la base americana, la Brigada Político-Social s’encarrega d’investigar tots els treballadors que s’oferien per a la construcció. Si el treballador havia lluitat en zona republicana, es quedava sense feina. Intento retratar el franquisme a la menuda, aquest franquisme quotidià, que marcava enormement la vida de la gent. En Lopera, de la Político-Social, és una exageració, però majoritària, perquè ells viuen en clau de criptocomunistes, infiltrats, anarquistes, separatistes… El seu univers mental encara era a la batalla de l’Ebre!
El cadàver que apareix pertany a Juan Antonio Hinojosa, delegat local de la Falange, destinat als serves d’informació. El dit acusador. L’odi s’incrementava vers aquests tipus de personatges?
El càrrec de cap de la Falange requeia en l’alcalde, que en aquest cas venia de la Lliga, no ho oblidem. És aquest franquisme català sobre el qual ara tothom hi passa de puntetes, però que aleshores era ben viu. Però encara era molt pitjor el cap d’Informació de la Falange, com l’Hinojosa, que decidia qui era bo i qui no ho era, o que se n’anava al llit amb les dones de presos republicans a canvi de fer l’informe favorable per deixar-lo en llibertat. Dones que se n’anaven a casa convençudes que eren unes putes, que se sentien brutes, i que, en moltes ocasions, sabien que el seu marit no en sortiria amb vida. Mentalment, això com ho arregles?
Aquest poder sense límits s’exercia en tots els camps. Van ser particularment els fidels al règim els que van instal·lar-se en un mercat negre i se’n van aprofitar?
Tot el règim estava basat en la corrupció. En Franco només demanava fidelitat política i silenci. A partir d’aquí, si tu ets dels meus, no em fots en problemes, i t’ho saps muntar bé, com t’enriqueixis és cosa teva. I d’aquesta manera sortien negocis rodons, sobretot en aquest segon franquisme, quan el país comença a aixecar el cap. Si hi ha pela feta, aquesta l’han de guanyar els nostres, pensen.
A Figueres encara es manté viu el record d’aquells que es van enriquir amb l’estraperlo a l’engròs?
Per descomptat. Quan més petita és la comunitat, més viu és el record. A Figueres tothom sap qui és cadascú.
Enmig d’aquest desori, l’Iríbar i la Glòria s’estimen. I, a voltes, sembla impossible. Pot una persona que, com ella, ho ha perdut tot, enamorar-se d’algú del bàndol contrari?
Penso que sí. Els sentiments són una cosa molt complicada. La Glòria ve de l’infern més absolut. Però quan es mou alguna cosa dins seu, quan es torna a atrevir a viure, aquest sentiment interior és imparable. Les dones sou molt més fortes i intel·ligents que no pas els homes, i quan una dona decideix que vol tirar endavant, no té aturador. El que costa més és explicar-ho socialment. D’aquí que la Glòria se n’amagui.
La novel·la negra ajuda a poder explicar passatges de la nostra història tan dolorosos com aquest?
És el gènere idoni. Fins i tot per estudiar Història i per entendre-la. Estic convençut que la societat s’explica millor a través de la novel·la negra.
Repetirà l’experiència, doncs?
Sí, però la situaré una mica abans, el 1940. La novel·la ja està pràcticament enllestida.
_______
La nostra ressenya
Clica per llegir-la