To Be Solutions | Tiendas online Zaragoza

Emplaçament publicitari / Emplazamiento publicitario

RSS

Francesc Català-Roca, fotògraf de la memòria del segle XX

F. Català-Roca. 'Esperant la Grossa a la Puerta del Sol'. Madrid, 1952.

 

En un moment de la seva vida, el fotògraf Francesc Català-Roca va dir: “els llibres de fotografia no han de portar text al costat de la imatge; la gent s’ha d’acostumar a llegir la fotografia, observant-la, intentant de saber què va voler dir el fotògraf, descobrint coses que el fotògraf no va advertir. Quan les fotografies porten peu, es limiten a llegir-lo i passar pàgina”. Aquest raonament, lògic i necessari, s’hauria de traslladar també a qualsevol intent d’explicar el que significa la fotografia de Català-Roca (i, per extensió, de qualsevol fotògraf). Per aquest motiu, la millor manera de parlar de l’exposició que fins el 25 de setembre es pot veure a La Pedrera, organitzada per l’Obra Social de Catalunya Caixa, és ensenyant algunes de les seves fotografies i que sigui el lector/espectador qui s’endinsi en el món que mostra cadascuna de les seves imatges.

Com a mestre de la fotografia documental que va ser, Català-Roca es limitava a posar la seva mirada en allò que trobava rellevant, però respectant absolutament la realitat del que fotografiava. D’aquesta manera, la seva obra es converteix, amb el pas dels anys, en la reconstrucció de la memòria humana d’una bona part del segle XX. Les persones que apareixen en les seves fotografies són gent anònima (en molts casos, gent humil) que ha viscut a Madrid, Barcelona, Sevilla i altres ciutats d’Espanya, i cadascuna d’elles és tot un món que l’espectador ha de descobrir i, alhora, un tros de la història que ens ha precedit. En aquest cas, el blanc i el negre de les seves fotografies no només suposa una qüestió purament visual, sinó que aquest color atorga una significació especial a les escenes que veiem retratades: realment va existir una Espanya en blanc i negre i Català-Roca va saber captar-la. Mireu i descobriu.

F. Català Roca. 'La floreta'. Sevilla, 1959.

 

La floreta (‘El piropo’, en castellà): Dues dones es creuen amb un home que, segons el peu de la foto, li diu una floreta. A l’altre banda, un grup de capellans. El peu de foto, però, no informa de totes les realitats que amaguen aquesta fotografia: Què pensaria l’home en el moment de pronunciar les seves paraules? Es donarien per al·ludides les dones? Ho sentiria el capellà? Podia preveure el fotògraf que hi hauria un comentari de l’home?

F. Català-Roca. Gran Via, Barcelona. 1954.

 

Un home a qui netegen les sabates a la Gran Via de Barcelona. Ell, ben vestit i amb el cap ben alt. A sota, l’enllustrador tot concentrat amb el cap cot. A la columna es veu un cartell de Lola Flores on es llegeix “Pena, penita, pena”. Més avall, l’ombra, que és allargada. Un exemple de què una imatge val més que mil paraules.

F. Català-Roca. Madrid, 1956.

 

Potser aquesta és una de les fotografies més internacionals. Difícil imaginar on anaven aquest pare i fill en un carrer ple de boira, tenint en compte que aquesta imatge il·lustrava la portada de la novel·la L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. És difícil no veure en aquest noiet al Daniel Sampere a punt de descobrir el Cementiri dels Llibres Oblidats. Curiosament, una novel·la que respira Barcelona pels quatre costats il·lustrada amb una foto que va ser presa a Madrid.

Aquestes són només una petita mostra de tot el que podeu veure a l’exposició de La Pedrera (Passeig de Gràcia, 92), on fins i tot descobrireu una faceta no tan coneguda de Català-Roca: la fotografia d’obres arquitectòniques. No us perdeu aquest mirall trencat del segle XX sota la mirada d’un mestre. Son trosets de tota una vida i de tot un segle.

Manel Haro



Emplaçament publicitari / Emplazamiento publicitario

Comenta!


2 + cuatro =




Emplaçament publicitari / Emplazamiento publicitario

Emplaçament publicitari / Emplazamiento publicitario