Claqué i guitarra espanyola al Goya

'Tapeando', espectacle format per quatre ballarins i quatre músics, és la proposta d'estiu del teatre

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Qui digui que el claqué és avorrit és perquè encara no coneix la companyia Tap Olé i el muntatge Tapeando, que es pot veure al Teatre Goya fins el 7 d’agost. I és que el claqué fa temps que es va deixar de conformar amb el blanc i negre de les pel·lícules de Fred Astaire i Eleanor Powell i ha evolucionat fins a espectacles tan originals i suggerents com el de Tapeando, on es fusionen una gran varietat de coreografies amb els ritmes de la guitarra espanyola.

L’espectacle demostra, a més, que no s’ha de posar en dubte l’ampli ventall d’estils que poden oferir tant aquests instruments com aquest tipus de ball. Tapeando (nom que prové de “tap”, que també significa “claqué”) ofereix coreografies amb ritmes de jazz, llatins, flamencs i rumbes, a més de sonoritats diverses (dono fe que es pot fer música amb dues culleretes!) i algun que altre repte pels ulls de l’espectador, qui, fins i tot, tindran l’oportunitat d’interactuar amb la companyia en un moment concret de l’espectacle.

Tapeando, més que un simple encadenament de coreografies, és un joc visual i sonor que ha fet que el grup Tap Olé hagi pogut portar el seu espectacle a Londres i Alemanya. Ara a Barcelona, els quatre ballarins i quatre músics es proposen trencar la barrera que separa el claqué del gran públic amb aquest muntatge que busca, en tot moment, la complicitat de l’espectador. Amb Tapeando, el Teatre Goya segueix apostant per la fusió de ritmes i coreografies, com ja va fer en els darrers estius amb la companyia Camut Band.

Categories
ESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES