Dues ànimes aïllades

A 'Sukkwan Island', David Vann novel·la la relació entre un pare i un fill, que passen temps junts per millorar els seus vincles

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

A hores d’ara, parlar d’aquesta novel·la serveix només per constatar el que per unanimitat opina la crítica, lectors i llibreters: que és una de les revelacions més importants d’aquest 2010 que ja s’acaba. No obstant això, els donaré un consell abans de endinsar-se en aquesta novel·la: no llegeixin cap de les ressenyes ni entrevistes a l’autor, no es deixin portar per la temptació de voler estar informats sobre la hitòria que llegiran. És millor que arribin sense cap tipus de dada prèvia, perquè l’impacte serà molt més gran. De fet, si volen confiar en mi, deixin de llegir aquesta ressenya i comprin el llibre, encara que prometo no desvelar-los res si continuen llegint el que segueix.

L’argument de Sukkwan Island (Empúries/Alfabia), ho diré de forma molt succinta, gira al voltant d’un pare i un fill que després de molt temps separats, se’n van a passar un any a una remota illa d’Alaska, on no hi ha més habitants que ells dos. El que el pare ha planejat com una temporada perfecta d’apropament al seu fill comença a torçar-se quan l’adolescent descobreix que el seu pare mostra una actitud inesperada i desconcertant. La frustració del pare i l’angoixa del fill faran que aquesta experiència resulti massa asfixiant per als dos.

Sukkwan Island és una novel·la escrita durant molt de temps, com a part d’un procés de superació personal de l’escriptor. El que aquí es narra és la representació fictícia de l’angoixa que David Vann va sentir durant anys per uns fets que va viure de jove (i que és millor que ho descobreixin pel seu compte un cop hagin llegit la novel·la). No els hi donaré més dades del llibre, ja que els asseguro que, un cop l’hagin llegit, sentiran el desig de conèixer l’autor i, buscaran per la xarxa, descobriran el que Sukkwan Island ha suposat per a David Vann (llavors quedaran més arrabassats, si és possible, per aquesta història).

Es tracta d’una novel·la brillant, brutal, addictiva i, probablement, el temps dirà que imprescindible. Si he de destacar les tres o quatre joies del 2010, Sukkwan Island seria per dret una de les que no aixecaria cap dubte. I, per cert, sospito que no ha hagut de ser gens fàcil traduir aquesta novel·la, perquè salta a la vista que requereix una precisió mil·limètrica (Francesc Rovira en català i Daniel Gascón en castellà han estat els traductors que s’han encarregat d’aquesta prova de foc).

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...