Quan els gondolers de Venècia van perdre la veu

Ático de los Libros publica 'Los gondoleros silenciosos', de William Goldman, autor de la popular 'La princesa promesa'

 

Patricia Tena. Barcelona

William Goldman, escriptor i guionista de cinema, autor de la meravellosa història de la princesa promesa, torna a explicar-nos novament una faula plena d’encant i màgia. Tal com ja va fer amb la cèlebre història de la princesa Buttercup, l’autor utilitza l’escriptor fictici Morgenstern per explicar-nos la seva particular versió sobre determinats fets. En aquesta ocasió, Morgenstern porta a terme una minuciosa investigació per esbrinar per què els gondolers de Venècia, que eren els millors cantants del món, van començar a deixar de cantar d’un dia per l’altre i es van limitar, únicament, a remar en silenci. La resposta sembla estar en la història de Luigi, un italià que somia amb ser gondoler i aconseguir que, mentre els seus clients fan un romàntic passeig pels canals, escoltin les seves àries operístiques. Tan sols hi ha un petit problema: la seva veu és exageradament potent i els seus càntics resulten insuportables, per la qual cosa acaba perdent la seva feina. El temps passa però Luigi no desespera i lluita sense parar per aconseguir el seu somni més gran, allò que sap que li farà plenament feliç.

A mig camí entre la novel·la juvenil i d’adults, Goldman proposa un passeig pels canals venecians de la mà d’un protagonista bonàs que resulta simpàtic i entendridor als ulls del lector. Los gondoleros silenciosos és un relat que es llegeix tranquil·lament en una tarda i que, a més de fer-nos passar una bona estona amb les aventures i desventures de Luigi, serveix per recordar-nos l’important que és lluitar pels nostres somnis. El missatge d’aquest llibre és clar: si tu no creus en tu mateix, ningú ho farà.

Los gondoleros silenciosos no és un llibre tan rodó i inoblidable com La princesa promesa (llibre i pel·lícula que val la pena recuperar perquè mai passen de moda) però sí que resulta una proposta senzilla que ens recorda la màgia del paisatge venecià i la importància de ser constant i tenaç per aconseguir la felicitat. A més, l’edició d’Ático de los Libros (amb traducció al castellà de Mercedes Herrera) inclou les il·lustracions que Paul Giovanopoulos va realitzar per a l’edició original del llibre. Per no perdre-se-la.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

 

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...