Blanca Busquets retrata la duresa de la vida rural

'La nevada del cucut' parla de dues dones d’una mateixa nissaga que comparteixen aficions i patiments
L'autora Blanca Busquets

 

Xavier Borrell. Barcelona / @xaviborrell

La nova novel·la de Blanca Busquets, La nevada del cucut (Rosa dels Vents), ens proposa dues històries separades en el temps però unides pels mateixos sentiments. Per una banda, la Tònia viu al poble de La Carena, on ha estat casada amb un home que regenta un hostal juntament amb la seva mare. Sembla que ell només se l’estima per fer l’amor i perquè ella és forta per a treballar. La Tònia és molt aficionada a llegir i escriure, però en un poble tan petit de la Catalunya interior, a principis del segle XX, aquestes aficions no estaven gaire ben vistes, cosa que provoca que mai pugui estar tranquil·la fent la seva. Una de les formes que troba d’amagar la seva afició d’escriure és mitjançant un quadre pintat pel seu cosí que la fascina. Per altra banda, gairebé un segle després, la seva besnéta Lali, que comparteix la mateixa afició i certs patiments, es fixa en el quadre de La Carena, on veu coses que no passen desapercebudes a la resta, igual que li passava a la seva besàvia.

Blanca Busquets ens mostra la mala vida que tenien les persones dels pobles de muntanya a començaments del segle passat, on els sentiments no tenien cabuda i les persones gairebé vivien com a besties, sobretot les dones. Els matrimonis eren de tot menys amor, no es podia estimar els fills per si un dia morien i el fet de viure en cercles reduïts feia que els comentaris que circulaven pel poble fossin el pa de cada dia. Anys després de la història de la Tònia, la Lali es troba en circumstàncies similars tot i haver passat cent anys, ja que veu a La Carena els costums arcaics que encara planegen pel món rural i, a més, un succés del passat no la deixa tranquil·la davant dels altres habitants del poble. Poder gaudir del quadre i anar als Cingles, la muntanya més alta de la comarca, són les dues maneres que la Lali i la Tònia tenen de fugir de la realitat.

La història que narra Busquets és captivadora, tot i que el patiment de la Lali sembla massa exagerat, i el relat de la vida de la Tònia es fa una mica feixuc de llegir, especialment al principi. L’esperit de poble que es respira en la novel·la, els sentiments més íntims de les protagonistes, tan ben descrits, i una trama que va creixent a mesura que s’avança en la lectura, fan de La nevada del cucut una novel·la recomanable per descobrir tot aquest món personal i rural que ens mostra Blanca Busquets.

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES