Una mala educació

A 'El sopar', Herman Koch s'inspira en l'homicidi d'una indigent comés per uns adolescents en un caixer a Barcelona

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Dos matrimonis queden en un car restaurant d’alguna ciutat d’Holanda per tractar un tema massa espinós. Els marits, encara que són germans, no se suporten, però hauran de fer l’esforç d’aguantar-se, atès que el fill de cada un de les parelles (Rick i Michel) han comès un terrible delicte. Els adolescents han cremat una indigent que dormia en un caixer i les imatges de la càmera de seguretat circulen pels informatius de televisió. El temps corre de pressa i, entre tots, han de trobar la millor solució al problema.

L’escriptor holandès Herman Koch s’ha inspirat en els fets reals que van tenir lloc a Barcelona el 2005 quan dos joves, fills de famílies benestants, van ser detinguts i posteriorment condemnats per aquest delicte. L’autor ha preferit situar la seva trama a Holanda en comptes d’Espanya, encara que la veritat és que dóna tan pocs detalls sobre el context, que el que llegim bé podríem situar-lo en qualsevol país europeu. I és que la mort de la indigent no és més que l’excusa per parlar, en realitat, dels pares dels nois (dins el terreny de la ficció), els quals estan tan desorientats, que inevitablement treuen les seves autèntiques personalitats entre plat i plat d’aquest comprometedor sopar. Poc l’importa a l’autor el que van fer els adolescents, sinó que centra el seu interès en explicar quin tipus de vida portaven, com era el seu entorn familiar perquè un fet tan greu ocorri en el si de dues famílies de bé i, sobretot, fins a quin punt els pares podien haver-ho evitat.

Cal dir que Koch ho fa tan bé, tan increïblement bé, que sembla una barreja de novel·lista, psicòleg, sociòleg i periodista. Estem davant d’un llibre de ficció, gairebé tot és inventat, però és difícil no pensar que, en el fons, això que ens explica l’autor viu, de forma més o menys latent, en moltes famílies: la desatenció, l’engany, les dobles personalitats, la sobreprotecció, les frustracions, l’ambició, la por i la desesperació. El sopar, que ha venut ja més de 340.000 exemplars a Holanda i va ser declarat Llibre de l’Any del 2009, és una de les grates sorpreses de la nova temporada editorial. No tinc cap dubte de què si els lectors comencen a fixar-se en ell, pot consolidar-se com una de les revelacions de l’any. En definitiva, una novel·la que, un cop començada, serà difícil deixar de llegir.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...