Una mort en el baixos fons d’Amsterdam

Jaume Benavente estrena nova saga de gènere negre amb 'El quadern de Nicolaas Kleen', que ambienta a la capital d'Holanda
Jaume Benavente El quadern de Nicolaas Kleen def

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Moltes vegades m’he preguntat si Marc Pastor és conscient del benefici que va aportar al gènere negre català quan va publicar La mala dona. Al mateix temps que desembarcava a Espanya el primer volum de la trilogia Millenium (2008), de Stieg Larsson, i, per tant, començava el boom de la novel·la negra, apareixia també l’obra de Marc Pastor, que va suposar una revitalització del gènere a Catalunya. Des de llavors, al nostre autor li ha passat com al Larsson, que tot el que s’ha vingut publicant fins ara s’ha estat comparant amb les seves obres (allò de “no està malament, però com La mala dona…”).

Amb El quadern de Nicolaas Kleen (Columna en català i Roca Editorial en castellà), Jaume Benavente obre una nova porta a la literatura negra en català demostrant una capacitat d’ambientació i recreació d’escenes que recorden l’estil d’autores sueques d’actualitat com Camilla Läckberg. Benavente situa l’acció a Amsterdam i s’inventa un nou personatge, l’inspectora Marja Batelaar, que ha d’investigar la mort, en una pensió dels baixos fons de la ciutat, d’una noia jove de la que ningú sembla saber res. Batelaar, policia culta amb afició per l’art, més aviat tímida i marcada per l’assassinat del seu germà, haurà d’investigar també la progressiva desaparició d’alguns dels amics més propers de la morta. Això i el silenci dels pocs coneguts que poden facilitar informació fan d’aquest cas un dels més complicat per Batelaar.

Benavente proposa una història perfectament tramada, sense alts i baixos, i amb personatges ben definits. Marja Batelaar té la força suficient com per poder continuar amb una saga de diversos títols i, de fet, tot apunta a què així serà. La qualitat de la prosa, el món literari que Benavente construeix a Amsterdam i, sobretot, el fet que l’autor no necessiti subtrames superficials (que en moltes novel·les només serveixen per omplir pàgines), fan d’El quadern de Nicolaas Kleen la porta perfecta per accedir a un seguit d’autors catalans que, tot i no ser tant reconeguts perquè tot just comencen o perquè no tenen suficient cobertura mediàtica, reclamen l’atenció de tots nosaltres. Si fem l’esforç de conèixer els nous noms del gènere, podrem descobrir sorpreses tan bones com la de Jaume Benavente.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Un comentari
  • Coia Valls (via Facebook)
    9 Agost 2011 at 13:37
    Deixa una resposta

    Una magnífica elecció! Res que envejar als nòrdics…

  • Deixa una resposta

    ALTRES ARTICLES

    • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

      Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

        Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
    • Moonglow Michael Chabon

      Memòria i ficció

        Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
    • el monjo del mont koya izumi kyoka

      El bosc fantàstic de Kyōka

        Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
    • john updike la granja

      Una mare castradora

        Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...