Una mort en el baixos fons d’Amsterdam

Jaume Benavente estrena nova saga de gènere negre amb 'El quadern de Nicolaas Kleen', que ambienta a la capital d'Holanda
Jaume Benavente El quadern de Nicolaas Kleen def

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Moltes vegades m’he preguntat si Marc Pastor és conscient del benefici que va aportar al gènere negre català quan va publicar La mala dona. Al mateix temps que desembarcava a Espanya el primer volum de la trilogia Millenium (2008), de Stieg Larsson, i, per tant, començava el boom de la novel·la negra, apareixia també l’obra de Marc Pastor, que va suposar una revitalització del gènere a Catalunya. Des de llavors, al nostre autor li ha passat com al Larsson, que tot el que s’ha vingut publicant fins ara s’ha estat comparant amb les seves obres (allò de “no està malament, però com La mala dona…”).

Amb El quadern de Nicolaas Kleen (Columna en català i Roca Editorial en castellà), Jaume Benavente obre una nova porta a la literatura negra en català demostrant una capacitat d’ambientació i recreació d’escenes que recorden l’estil d’autores sueques d’actualitat com Camilla Läckberg. Benavente situa l’acció a Amsterdam i s’inventa un nou personatge, l’inspectora Marja Batelaar, que ha d’investigar la mort, en una pensió dels baixos fons de la ciutat, d’una noia jove de la que ningú sembla saber res. Batelaar, policia culta amb afició per l’art, més aviat tímida i marcada per l’assassinat del seu germà, haurà d’investigar també la progressiva desaparició d’alguns dels amics més propers de la morta. Això i el silenci dels pocs coneguts que poden facilitar informació fan d’aquest cas un dels més complicat per Batelaar.

Benavente proposa una història perfectament tramada, sense alts i baixos, i amb personatges ben definits. Marja Batelaar té la força suficient com per poder continuar amb una saga de diversos títols i, de fet, tot apunta a què així serà. La qualitat de la prosa, el món literari que Benavente construeix a Amsterdam i, sobretot, el fet que l’autor no necessiti subtrames superficials (que en moltes novel·les només serveixen per omplir pàgines), fan d’El quadern de Nicolaas Kleen la porta perfecta per accedir a un seguit d’autors catalans que, tot i no ser tant reconeguts perquè tot just comencen o perquè no tenen suficient cobertura mediàtica, reclamen l’atenció de tots nosaltres. Si fem l’esforç de conèixer els nous noms del gènere, podrem descobrir sorpreses tan bones com la de Jaume Benavente.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Un comentari
  • Coia Valls (via Facebook)
    9 agost 2011 at 13:37
    Deixa una resposta

    Una magnífica elecció! Res que envejar als nòrdics…

  • Deixa una resposta

    ALTRES ARTICLES

    • amor y basura ivan klima

      Escombrats pel sistema

        Manel Haro. Barcelona / @manelhc Vaig descobrir l’escriptor txec Ivan Klíma (Praga, 1931) amb el seu llibre d’articles L’esperit de Praga, que va publicar Quaderns Crema en català...
    • trapologia max besora i borja bagunya def

      El culte de la música ‘trap’

        Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Tanco Trapologia (Ara Llibres) amb la sensació que he après molt, fet que feia temps que no experimentava. La música trap és quelcom...
    • El meu amor sputnik haruki murakami

      La part de tots nosaltres que la vida ens roba pel camí

        Manel Haro. Barcelona / @manelhc Vaig descobrir Murakami amb Tòquio Blues, com tants milers de lectors. Llavors treballava jo a una de les llibreries FNAC de Barcelona, tothom el demanava, les...
    • poesia completa edgar allan poe def

      La poesia d’Edgar Allan Poe

        Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Edgar Allan Poe és un d’aquells autors dels quals biografia i obra caminen de la mà. L’escriptor estatunidenc  és un referent del món...