Una novel·la sobre segones oportunitats

Amb 'El primer dia de les nostres vides' Teresa Roig va guanyar el Premi Roc Boronat

Patricia Tena. Barcelona

Daniel és un comptable d’uns cinquanta anys que troba a faltar l’home que era quan era feliç. La seva vida està marcada per la rutina, el dolor i la pèrdua. Un dilluns qualsevol, mentre espera el metro per anar a treballar a una feina que li aporta molts diners però poques satisfaccions personals, se n’adona que ha tocat fons i que ja no pot suportar-ho més. Per sort, enmig de la seva desesperació troba uns ulls tristos que el miren. L’Helena, una noia jove, comparteix la mateixa andana del metro i la mateixa mirada trista que ell. I, inexplicablement, els dos senten que sense saber ben bé com, es poden ajudar. Així que comencen a caminar, l’un al costat de l’altre, i s’expliquen les seves vides durant 24 hores.

Teresa Roig, autora de Pa amb xocolata, torna amb una altra història carregada d’emotivitat. L’addient títol del seu darrer llibre, El primer dia de les nostres vides, engloba tot l’encant d’aquesta obra. Ens trobem davant d’una novel·la de personatges on tota l’acció gira entorn dos únics protagonistes, en Daniel i l’Helena (tot i que els fantasmes d’altres estan molt presents en tota la història). En poc més de 100 pàgines, l’autora ofereix una història atractiva que té com a principal missatge recordar-nos que si no ens agrada la direcció que està prenent la nostra vida, sempre podem tornar a començar i posar el nostre comptador vital a zero.

Al llibre es tracten temes com els transtorns alimentaris o la bipolaritat, dues malalties molt relacionades amb la psique que poden marcar per sempre la vida d’una persona. Per sort, Roig no s’endinsa innecessàriament en la tristesa, sinó que, malgrat que les vivències que explica són molt dures, sempre sentim un cert aire d’optimisme que ens fa pensar que tot pot canviar cap a millor.

El primer dia de les nostres vides (Proa) és una història de segones oportunitats i de les diferents formes d’amor que hi ha; aquí trobem l’amor sexual, l’amor paternal i l’amor propi. Potser cal reivindicar la importància d’aquest últim, ja que tenim la mania d’oblidar-lo per por a que ens titllin d’egoistes. En canvi, tal i com ens ensenyen en Daniel i l’Helena, perquè algú t’estimi, primer t’has d’estimar a tu mateix.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...