Un estrambòtic camí de perfecció estètica

A 'El club dels perfectes', Carles Porta explica en clau d'humor una estada en un club per aprimar-se

 

Salva G. Barcelona

Després de la publicació de Tor: Tretze cases i tres morts (La Campana/Anagrama), el reportatge novel·lat que tanta repercussió li va donar a Carles Porta, i a l’espera del resultat de la seva darrera incursió periodística sobre el cas de Fago, ara ens arriba una novel·la curta, El club dels perfectes (La Campana), per alleugerir els nostres maldecaps amb una mica d’humor. Abans d’endinsar-nos en la lectura, ja ens trobem amb una advertència que ens dóna una pista del que s’esdevindrà en la novel·la: “Aquest llibre està basat en personatges i fets reals, potser massa i tot. Els noms són inventats i, si algú s’hi reconeix, segur que s’ho prendrà amb una rialla.”

Narrat en primera persona, el propi Porta ens explica des de la seva experiència, com si fos un diari, el que es va trobant en una setmana de “disciplina estètica en un hotel spa”, tal com indica el subtítol. Durant aquests set dies, i en companyia del seu oncle, que pesa 112 quilos, seran sotmesos a una estricta dieta de només sopes i cremes per dinar i sopar, i a tota mena de tractaments corporals, com ara pílings, massatges amb xocolata o algues, hidroteràpies (fins i tot, gimnàstica davant del mar), caminades, estiraments i, de pas, una hidroteràpia de colon. Tot això per perdre-hi uns quilets, encara que aquells que el veuen li diuen que no en necessita perdre, cosa que al seu oncle no l’hi diuen.

Segurament, tots hem volgut alguna vegada entrar en aquest club dels perfectes o potser ens hem sorprès davant determinats tractaments d’embelliment pels quals no estaríem disposats a passar (o, en algun cas desesperat, sí). Però el que és ben segur és que tot aquest recorregut estètic cap a la perfecció ens ha fet riure en moltes ocasions. I això és precisament el que es proposa Carles Porta amb aquesta novel·leta: fer passar una bona estona amb situacions desenfadades plenes d’humor i de reflexió. I és que, a fi de comptes, si et sobren uns quilets, però ets feliç, potser ja tens el teu estat de perfecció.

Categories
HumorLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...