‘L’ángel perdut’, el nou thriller de Javier Sierra

La protagonista es veurà al centre d’una trama per controlar dues antigues pedres que interessen fins i tot al president dels Estats Units
el angel perdido l'àngel perdut javier sierra

 

Xavier Borrell. Barcelona / @xaviborrell

Un dels escriptors que més s’associa al fenomen best-seller a Espanya (i amb projecció internacional) és Javier Serra, autor de la reeixida novel·la La cena secreta (Plaza & Janés) que ara torna a la càrrega amb L’àngel perdut (Planeta) . En aquesta nova aventura, a la restauradora Julia Álvarez se li ajunten diversos successos mentre treballa en la recuperació del pòrtic de la Gloria de la catedral de Santiago la nit de Tots Sants.

Un estrany individu se li acosta per preguntar-li alguna cosa en una llengua desconeguda, però abans que ella pugui contestar-li, un tiroteig dins de la catedral els fa amagar a tots i l’home desapareix. Els trets han estat executats per membres de l’agència de seguretat dels Estats Units, els quals es presenten per explicar-li a Julia que la necessiten per aclarir on és el seu marit, un famós climatòleg desaparegut mentre investigava a Turquia.

Així Julia es veurà embolicada en la reconstrucció del seu passat al costat del seu marit, descobrint aspectes que li eren desconeguts de la seva personalitat, el seu ofici i d’alguns misteris que l’envolten. Tot parteix d’unes grans pedres anomenades Adamantas que segons una antiga tradició van pertànyer a John Dee, un científic anglès que deia haver-les trobat en un lloc on es feien rituals ancestrals i amb les que es podia comunicar amb els àngels. A partir d’aquí, se succeirà la recerca del seu marit, un home amb un do especial, així com les respostes a llegendes mil·lenàries i l’intent de saber més sobre Noè i la seva Arca, una història que es repeteix en multitud de tradicions de diversos pobles al llarg dels segles.

Hi ha persones que tenen un innegable do per a la comunicació: qualsevol cosa que expliquin es fa interessant i capten ràpidament l’atenció de l’oient (o lector). Serra ho ha demostrat moltes vegades en televisió, i aquest és un avantatge que l’autor sap aprofitar en els seus llibres. No obstant això, he de dir que la trama d’L’àngel perdut sona massa al de sempre fins al punt que sembla que aquest tipus de thrillers estiguin escrits amb plantilla: l’estructura és la mateixa, amb idèntica tipologia de personatges i situacions semblants. Canvien les ambientacions i la història, però l’essència és la mateixa, sigui Dan Brown qui l’escrigui, Javier Sierra o qualsevol altre.

Aquest mètode, que pot ser un mecanisme per guanyar-se el clàssic lector d’aquest tipus de novel·les, pot acabar sent contraproduent, ja que un cop començada la lectura, gairebé tot el que passa es fa previsible i només cal esperar que passi. La història que explica Sierra (la de l’Arca de Noè, la comunicació amb els àngels i algun que altre descobriment) és interessant, sobretot si ens acostem per primera vegada a aquestes qüestions, però el fet que la trama sigui massa típica fa que la novel·la vagi perdent força a mesura que avança la lectura.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESThriller
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES