Carta a John Fante de part del seu fill Dan

Amb ‘Chump Change’ l’autor ret homenatge al seu progenitor, oblidat en vida i preuat després de mort
Chump Change Dan Fante def

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Hi ha novel·les que aterren al nostre país de forma discreta, gairebé sense fer soroll, encara que amb l’objectiu de donar la cara davant fenòmens editorials que arriben amb més artifici que qualitat. Potser Dan Fante no soni massa atès que aquesta és la primera novel·la que es tradueix al castellà, però aquest tipus que viatja amb barret vaquer i aspecte de Truman Capote és el fill de John Fante, un dels autors més destacats (i oblidats en vida) de les lletres nord-americanes.

Amb Chump Change (Sajalín) Dan Fante ret homenatge a un pare que va creure sacrificar el seu talent al servei de fluixos guions per a Hollywood i que va morir pensant que la seva obra narrativa no acabaria d’obtenir el reconeixement que mereixia. El gran John Fante, un tipus solitari, potser massa egoista, molt irritable i angoixat per la seva pròpia vida, apareix en aquesta novel·la com unes despulles en un llit d’un hospital, ja sense cames, consumit per la diabetis, i agonitzant a l’espera que Bruno Dante (transsumpte del propi Dan Fante), li doni l’últim adéu. Però Bruno Dante, amb tendències suïcides i inquietants inclinacions sexuals, no pot oblidar la mala relació amb el seu pare ni controlar la seva pròpia addicció a l’alcohol ni els seus impulsos agressius.

Mentre la vida se li escapa a Jonathan Dante (John Fante), el fill encara tindrà l’oportunitat de, malgrat tot, dir-li el que, en el fons, sent per ell. I tot el que no va arribar a dir està en aquest Chump Change, una dura declaració d’intencions que a poc a poc va deixant marge a un altre tipus de necessitats personals. Aquesta podria presentar-se com una mena de carta al pare amb l’estil salvatge i descarnat de Bukowski (paradoxalment, deutor de l’obra de John Fante), encara que sense arribar a concretar-se en una simple acusació.

La novel·la condensa l’amargor, la decepció, el fracàs, la il·lusió, l’esperança i, sobretot, la possibilitat, sempre latent, de poder canviar les coses en qualsevol moment mentre el rellotge avança de pressa. Chump Change és una novel·la brillant d’un escriptor que imposa caràcter i que, esperem, serveixi per fer justícia a la memòria de John Fante i a l’obra del seu fill Dan. Cada un d’ells hauria de sentir-se orgullós de l’altre.

Categories
LLIBRESMemòries
Un comentari
  • Arden Smith (vía Facebook)
    13 Setembre 2011 at 13:59
    Deixa una resposta

    Hum, suena interesante. Todo lo que he leído publicado por Sajalín me ha gustado.

  • Deixa una resposta

    ALTRES ARTICLES

    • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

      Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

        Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
    • Moonglow Michael Chabon

      Memòria i ficció

        Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
    • el monjo del mont koya izumi kyoka

      El bosc fantàstic de Kyōka

        Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
    • john updike la granja

      Una mare castradora

        Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...