Valladolid diu adéu al seu mestre Miguel Delibes

La ciutat on va néixer l'escriptor castellà, que ha mort als 89 anys, li ret un gran homenatge en el dia del seu funeral
miguel delibes

 

Alicia Álvarez. Valladolid

Han de creure’m. A mesura que l’avió descendia per aterrar, Valladolid es veia més i més petita. Ho juro. I com més ens acostàvem, més diminuta es feia. Divendres passat el dolor havia encongit la ciutat fins a fer que els seus habitants haguessin de fer pinya i abraçar-ce els uns amb els altres. Des de l’aire l’observava com volent mimar-la amb els ulls. Els punts taronges dels seus fanals brillaven a mitja llum i m’imaginava als meus paisans parlant a mitja veu; ciutat a mig gas. Estimada Pucela, afligida.

Diuen que els val·lisoletans pequem de sobris i posen com a prova d’això les nostres celebracions de Setmana Santa. Però crec que a vegades la nostra sobrietat mostra un fervor apassionant i una devoció sobrehumana, com la que sentíem i seguim sentint cap a Miguel Delibes. Dissabte al matí la Plaza Mayor de Valladolid es va omplir d’adéus per a ell, des del respecte, l’amor i la idolatria que es va guanyar a pols. I fent honor a aquesta sobrietat que ens caracteritza, quan vam veure sortir el fèretre per la porta de l’ajuntament -com si tot estigués estrictament assajat- una única veu, greu, es va alçar sobre les altres: “Maestro!” I tot seguit va arribar l’esclat ferotge d’aplaudiments. Sense més. Era un d’aquells moments que a manera de causa-efecte sobtat, sense donar temps a respirar, et colpeja el clatell per fer-te estremir violentament. Vam voler donar-li suport amb els nostres aplaudiments durant el recorregut del cotxe fúnebre des de la Plaza Mayor fins a la Catedral. I ho fèiem amb el mateix afecte amb què una mare amanyaga al seu petit mentre li canta cançons de bressol abans d’anar a dormir.

A la nit, Valladolid es veia diferent. Com absorta en els seus pensaments. “Però, ¿i com no havíem d’estar?” –dirien els seus carrers si tinguessin veu. En la ment de tots i cadascun hi havia el record de Don Miguel. També en els pensaments dels que ens visitaven. “Tenim un munt de col·legues a Valladolid”, afirmava Kase O (de Violadores del Verso) en el seu concert de dissabte nit a la ciutat. I després d’una llista de noms, es va fer un breu silenci. “També Miguel Delibes està a la casa” -va cridar- i els minis de cervesa, l’herba i les càmeres de fotos van deixar d’importar per uns segons. Les mans del Pavelló 3 de la Fira de mostres s’alçaven sense dubtes i acompanyades de gran soroll per part dels allà reunits. “Segur que ens està veient” -continuava dient el raper mentre mirava cap amunt- i gairebé sense deixar-li acabar la frase, un enorme cridòria feia la seva particular ovació al Maestro durant uns segons.

Al taxi de tornada a casa, la tertúlia esportiva d’Onda Cero parlava de futbol i de Miguel Delibes com a soci del Real Valladolid. Una altra prova més de l’empatia que originava en tan diferents tipus de públic. Delibes és una de les poques persones que ha aconseguit despertar un nexe d’unió entre l’ancià que li veia passejar pel Campo Grande, el jove que escolta rap, la nena que llegia les seves obres a l’escola, l’home rural que caça els caps de setmana i l’aficionat blanquivioleta que acudeix a l’Estadi de la Pulmonía cada diumenge. Per això, el seu nom sempre estarà carregat d’una màgia estranya.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • amor y basura ivan klima

    Escombrats pel sistema

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Vaig descobrir l’escriptor txec Ivan Klíma (Praga, 1931) amb el seu llibre d’articles L’esperit de Praga, que va publicar Quaderns Crema en català...
  • trapologia max besora i borja bagunya def

    El culte de la música ‘trap’

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Tanco Trapologia (Ara Llibres) amb la sensació que he après molt, fet que feia temps que no experimentava. La música trap és quelcom...
  • El meu amor sputnik haruki murakami

    La part de tots nosaltres que la vida ens roba pel camí

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Vaig descobrir Murakami amb Tòquio Blues, com tants milers de lectors. Llavors treballava jo a una de les llibreries FNAC de Barcelona, tothom el demanava, les...
  • poesia completa edgar allan poe def

    La poesia d’Edgar Allan Poe

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Edgar Allan Poe és un d’aquells autors dels quals biografia i obra caminen de la mà. L’escriptor estatunidenc  és un referent del món...